Manar, governar, sumar

Cada cop es fa més difícil trobar administracions públiques on els seus dirigents siguin capaços de buscar «acords mínims» per tirar endavant polítiques realistes davant el nou model de convivència on som instal·lats, i que serà imprescindible assumir si no volem que la pròpia evidència se'ns emporti a tots per davant.

Veiem de manera quotidiana els desacords polítics com una fórmula normal, malgrat que tots som conscients que seria necessari arribar a uns mínims acords per tal de fer possibles objectius que haurien de ser comuns per sobre de la discrepància partidista o, fins i tot, ideològica, si és que encara es produeix.

Els fets objectius, el que posen de manifest, són decisions dels governs, a tots els nivells, que busquen «manar» més que «governar», segurament des d'una entesa fallida del concepte democràtic on el realment important hauria de ser la trobada de consensos, amb prioritats d'àmplia base electoral; ja sé que el que dic és polèmic i pot malinterpretar-se, però tinc clar que el «bon govern» només pot ser fruit de «sumar», mai de «restar» o «dividir », malgrat que aquesta estratègia doni suports electorals puntualment i de manera aïllada.

A casa nostra s'han produït, darrerament, actuacions difícils de comprendre, si no es donen dades reals i objectives del que suposen, en un exercici de transparència obligada, així, no és de rebut «executar» decisions sense estudis de les conseqüències emblemàtiques que comporten, ni sense haver escoltat als que veuen el problema més directament. No és acceptable imposar criteris sense haver esgotat la via del diàleg, la transparència informativa i, sobretot, els estudis de conseqüències del que suposa cadascuna de les resolucions.

Certament, és indubtable el dret dels governs a l'hora de prendre decisions, però crec que hem arribat al punt que aquestes resolucions, quan són polèmiques, exigeixen una transparència fora del propi discurs partidista o ideològic, amb compromisos concrets i dades raonables, no fer-ho ens col·loca a tots en un desprestigi insospitat, per una ciutadania farta de promeses i que es veu cada cop més allunyada del que és la seva referència legitima com una democràcia.

Les polèmiques recents i les que vindran, degut a la mateixa conflictivitat del moment, no es poden tancar només «manant» sense escoltar ningú, sinó que es fa més necessari que mai buscar acords possibles des de la màxima transparència, segurament posant en perill anhels personals dels dirigents de torn, que no poden limitar la seva tasca a l'acatament sense discussió de les directrius dels seus superiors, sinó que es fa necessari un lideratge personal per damunt dels condicionants puntuals.

Cec que és el moment d'exigir, fins a l'últim esforç, una altra manera de fer i gestionar la cosa de tots, i és aquí on no ens podem quedar en plantejaments buits, i fora de la realitat, el conflicte d'interessos, les visions diferents, l'anàlisi condicionat, o els dictats partidistes, no tindran cabuda en el nou concepte de convivència; ens pot agradar o no, però del que estic ben segur és que s'ha acabat el «mando y ordeno» per molt que es tingui la legitimitat democràtica, i que ara el que toca és passar a un model on la informació no tergiversada sigui la necessitat desitjada.

En definitiva, no té cap raó de ser «manar» si no es «governa» des d'una visió oberta a la gran majoria de la societat, encara que no voti mai a la teva opció política, no val dividir la societat, ni donar «carnets» més o menys democràtics, el que és necessari és assentar una manera de fer que sigui oberta a la crítica i que, partint de la mateixa, sigui capaç de trobar «sumes» àmplies a l'hora de fer la feina de gestió compartida per la gran majoria.

No crec que sigui factible atacar els que pensen diferent, o els que no coincideixen en la nostra manera d'entendre els problemes, crec imprescindible aprofundir en una discussió en positiu; optar per la imposició, només és l'antesala d'inseguretat social, que crec que ningú desitja, per molt que, d'entrada, garanteixi alguns resultats electorals.