Controlar les migracions

Moure's d'un lloc a un altre forma part de la història de la humanitat des que els homínids apareixeran a l'Olduvai. Per definició, les migracions es produeixen quan un grup humà marxa d'un lloc on no es troba prou bé, i va cap a un altre on se suposa que se sentirà millor.

Els Homo sapiens van marxar de l'Àfrica oriental per trobar millor vida, millors aliments, més amunt, segons es mira el mapa, i es van estendre per tota Euràsia i, després, arreu del món. És la teoria Out of Africa que pren el nom de la pel·lícula Memorias de África en anglès. De moment aquesta teoria no ha estat rebatuda.

Les invasions dels pobles hycsos a l'Egipte antic, les de successives hordes de mongols, dels anomenats bàrbars cap a l'imperi romà, dels àrabs a tot l'entorn del Mediterrani, dels asiàtics a les illes d'Oceania o Alaska, dels europeus a Amèrica i ara, més recentment, d'Àfrica i Àsia cap a Europa, són moviments de gent a la cerca de millors condicions de vida. De fet, si les condicions de vida fossin millors allà, ens n'aniríem tots cap allà, oi que sí?

The Economist mostra amb dades que els immigrants africans no procedeixen dels àmbits més empobrits i marginals. Els seminòmades de Níger o els que viuen en cabanes al nord de Benín no tenen ni l'oportunitat d'emigrar. Els contingents més nombrosos procedents d'àmbits urbans com Lagos, Marràqueix, Bamako o Dakar, tenen recursos personals i també econòmics per a emprendre el camí procel·lós de l'emigració.

La millora econòmica i educativa de la població de països emissors d'emigrants, diu The Economist, no farà minvar el flux de la gent. Al contrari, els hi dona una millor idea d'on estan i a on poden arribar, estimulant l'emigració.

Si l'oferta que poden aportar els col·lectius i els partits populistes és que podran controlar i impedir l'emigració des de països més pobres, no ofereixen massa. Evidentment que poden fer la vida difícil per a les poblacions immigrants que s'han incorporat durant els últims decennis. Poden construir muralles físiques o legals i administratives. Però difícilment revertiran el procés.

Cert és que els moviments migratoris, com els altres fluids, estan sotmesos a variacions i vaivens. Es mouen des d'on hi ha més pressió i, també, més volum, cap on hi ha menys d'ambdós. Són fluxos que com les marees, tenen la seva plenamar i baixamar. Però no s'aturen. A Espanya es va veure una reversió del flux migratori, principalment el procedent de països americans com el Perú, Colòmbia i, especialment, Equador. Amb la depressió econòmica, la crisis de la segona dècada del segle, molts immigrants van tornar als seus països d'origen. Però això no és així per als immigrants procedents de països en situacions molt precàries com els africans. Per la major part d'ells no hi ha res o on tornar. Quelcom també pels immigrants refugiats, procedents de situacions de conflictes violents prolongats i sense expectatives de solució. Per més dificultats que se'ls hi posin, no hi haurà barreres que impedeixin l'arribada d'immigrants.

Cap partit o organització populista xenòfoba ha aportat una idea factible i acceptable que ajudi a modificar la realitat. Llevat que sigui el genocidi, res farà fora als que estan aquí, ni es podrà impedir que continuïn arribant. És possible que les evolucions polítiques situen en el poder a populistes xenòfobs en algun o en diversos països europeus. Pagarà la pena observar l'evolució d'aquests experiments i veure com s'actua, tot respectant els drets humans essencials.

Populisme i xenofòbia són indesitjables. Treure-se'ls de sobre no és feina fàcil. No hi ha més remei que intentar desactivar-los restant legitimitat, racionalitat i eficàcia. No serveixen per al que es proposa i, aparentment, no proposen res més. No hi ha futur en les seves propostes, ni propostes de futur.

Del que es tracta és convertir l'emigració d'un problema en una oportunitat.

Com ja hem escrit a un altre lloc: la immigració no és un problema, és un esdeveniment (social, polític, demogràfic, geogràfic, etc.). El racisme i la xenofòbia són un problema. El què s'ha de fer és evitar que esdevinguin conductes.