Què passa amb la Savinosa?

Porto en els darrers anys cinc articles dedicats al Sanatori Marítim Antituberculós La Savinosa (1926-1929), projectat per l'arquitecte tarragoní Francesc Monravà López (1888-1968). Després del concurs d'idees convocat per la Diputació, propietària del conjunt arquitectònic noucentista, recordo que es van presentar vint-i-cinc gabinets professionals, amb majoria d'arquitectes i altres professions, com enginyers i urbanistes, entre altres. Sols un projecte ho enderrocava tot, alguns sols dos edificis, els més pròxims a la línia del ferrocarril pel seu deteriorament, aquests inclús van tenir okupes. Una vegada triat per un jurat format per representants de la Generalitat, Diputació, Ajuntament i Col·legi d'Arquitectes/COAC es van triar els cinc finalistes i d'ells va sortir l'equip guanyador, format per Fuses-Viader-Mansilla-Perea, els guanyadors del concurs, de Cambrils, Girona i dos de Barcelona. Estem l'any 2017. Aquest projecte planteja una intervenció que permet la versatilitat i la flexibilitat d'aquest espai, complementant les actuals edificacions amb peces modernes afegides a les existents que afavoreixin la seva funcionalitat. Aquestes noves construccions que es proposen no superarien l'alçada dels actuals edificis, evitant un impacte visual sobre la vegetació i preservant el valor ecològic i natural de la Savinosa, el skyline des de la costa i la platja està molt en la memòria visual de molt ciutadans. L'equip d'arquitectes proposa donar protagonisme als espais que queden entre les edificacions, així com crear miradors sobre les platges de l'Arrabassada i la Savinosa accessibles per a la ciutadania. L'estudi d'arquitectes comença a treballar en un projecte que vol obrir oportunitats per prendre decisions, sense fixar prèviament usos concrets. Una transformació de gran modernitat sense alterar la imatge del conjunt arquitectònic i paisatgístic.

L'arquitecte Jordi Guerrero a la seva Guia d'Arquitectura de Tarragona, s. XX (ISBN 978-84-09-01040-0), editat pel COAC, escriu que «els edificis són de materials moderadament senzills, maçoneria revestida amb morter de calc i ciment, obra vista que emmarca trams i obertures de façana; portam de fusta, greument agredits per la sal del medi marítim, els canvis d'usos i l'absoluta manca de manteniment. La composició geomètrica i l'encertada situació en planta són els trets més destacats». En el mateix llibre, l'arquitecte Ramon Aloguín puntualitza: «Els edificis del preventori s'estenen damunt del roquer i hi dibuixen un conjunt simètric equilibrat, amb els volums principals al centre i els menors als extrems. Aquesta implantació tan acurada és el llegat més notable».

Dies enrere, el baríton, historiador i geògraf tarragoní Àngel Òdena, company en el senat de la ciutat de Tarragona, creada per l'alcalde Pep Fèlix Ballesteros (2008-2019), va publicar en la premsa local l'article Savinosa: Hub cultural. D'antuvi em solidaritzo totalment amb aquesta proposta. Òdena escriu: «No ens enganyem, qualsevol projecte a la Savinosa serà sempre més il·lusionant que la situació que hem viscut els darrers 50 anys i, per tant, a mi, com a tarragoní «obsessiu» en els canvis positius per a la ciutat ho miro amb ganes i anhel... Parlen d'un hub cultural! Em dona més «trempera». Posar-hi allà el Conservatori, l'Escola d'Art, El Museu d'art, l'Auditori... Tot allò que depèn de la Diputació i, per què no, d'alguna altra disciplina que no només sigui titularitat de la Diputació». Doncs, molt bé, som-hi.

La realitat, a hores d'ara, és que el projecte guanyador va ser l'any 2017. Ja estem el 2022, han passat cinc anys. Increïble. Què fa tota la classe política al respecte, quins interessos s'amaguen, què esperen perquè aquest Bé Cultural d'Interès Local/BCIL torni a tindre vida per gaudi de tota la ciutadania. Crido, exclamo, què passa amb la Savinosa?