La realitat evident

Amb el final del període estival, ens retrobarem amb la realitat política, social i econòmica que hem anat maquillant al llarg del cicle de vacances, amb anècdotes i debats repetitius, però que, a partir d'ara, se'ns presentarà amb tot el seu contingut de conseqüències negatives que, fins a la data, han maquillat de manera irresponsable.

Certament, la constatació d'una evidència que ens condicionarà de manera directa la nostra supervivència, ja no té més «ajornaments », sinó que és un fet al qual haurem de fer front des de l'auto responsabilitat personal i des d'una manera de fer política que haurà de passar del desig al pragmatisme, i una economia que s'imposarà respecte de variables que, fins a la data, veiem, convençuts, com impossibles que es poguessin produir.

Podem quedar-nos en el debat mediàtic de buscar responsables polítics del que ens ve a sobre, però el que serà impossible és no fer front al nou model que sembla ha vingut per quedar-se i que incidirà en molts aspectes de la nostra quotidianitat.

Segurament es pot tenir la temptació de pensar que tot se solucionarà en funció de canvis polítics puntuals o dràstics, creient que el tema és producte de la mala gestió ideològica, oblidant que la «globalització», novament, s'ha imposat i ens ha deixat ubicats en un mou marc de supervivència; fins i tot es podria pensar que tot tornarà a ser normal, en funció d'un acabament de la situació bèl· lica i sanitària, però el que sembla evident és que aquestes opcions podrien incloure matisos; això no obstant, el que serà inapel·lable és el nou marc, amb el que això suposa de nova realitat.

Probablement, la cosa ja es veia venir fa molts mesos, però el període de vacances ha permès sobreviure a uns fets objectius que no mereixen dubte respecte de la seva consolidació, per tant, bo seria anar-nos preparant i buscar la nostra ubicació, com a país, en un marc general on la nostra capacitat d'influència serà molt petita.

Crec que és el moment d'assumir les raons i les seves conseqüències, encara que això pugui no ser agradable, en conseqüència, analitzem totes les alternatives i busquem els canvis a recórrer, no fer-ho ens col·locarà en un marc d'impotència compartida que l'únic que ens portarà serà una frustració comuna que, per més que anunciada, no renunciarà a fer el seu camí.

El fàcil és continuar instal·lats en el discurs mediàtic dels responsables, o la situació conjuntural, o inclús el mateix desequilibri, a tots els nivells, però el que seria irresponsable és no avançar en mesures possibles, analitzant les possibilitats i sent conscients de la nostra pertinença a un Estat en fallida econòmica, on no serà fàcil donar respostes a unes mancances socials a les quals no es podran fer front si no és mitjançant sacrificis per tothom i renúncies particulars, a tots els nivells, en drets que podríem pensar intocables.