Tarragona: o Rubén Viñuales alcalde o més poti-poti

«No t'ho creuràs, però encara hi ha gent que quan preguntes sobre temes de la ciutat et contesta: 'Digues-li al Ballesteros que...' Quan els dius que ja no és alcalde et repliquen, “ah no? Llavors qui està ara?» Això és el que em deia una amiga periodista de la ciutat fa poc mentre em comentava que el nivell de coneixement a peu de carrer de l'actual equip a la plaça de la Font senzillament «no existeix» i que la seva obra de Govern «és el zero absolut». Recordem que fa més de tres anys que es va produir un canvi a l'alcaldia de Tarragona i, de fet, estem encarant la recta final del mandat municipal. És casual tot això? En absolut. Tots sabem com van anar les coses. La veritat és que l'alcalde Ballesteros va tornar a guanyar les eleccions (i era la seva quarta victòria electoral consecutiva). Davant d'això tots els que no van poder guanyar-lo mai a les urnes (trànsfugues inclosos) van ajuntar-se amb un únic propòsit: «Fem fora Ballesteros!». No era res propositiu, ni hi havia cap projecte de ciutat, ni cap objectiu per millorar res. Tan sols una fita, una autèntica obsessió, «fem fora Ballesteros!». De fet, l'actual suma de Govern a l'ajuntament aplega als admiradors confessos de règims autoritaris o de partit únic -que són definits com a «democràcies socialment avançades»– amb aquells que posen el model liberal dels Estats Units com a «un exemple a seguir.» Pot sortir alguna cosa coherent de quelcom tan antagònic? Res. És, com diu un amic meu, el poti-poti, una mena de calaix de sastre unit per un únic denominador comú: primer, «fem fora a Ballesteros!» i ara «evitem que tornin els socialistes!»

Conscients que no tenen res a lluir per tornar a demanar la confiança dels tarragonins i tarragonines (només cal escoltar als emprenedors d'aquesta ciutat que et diuen que està tot aturat), el poti-poti ja ha elaborat un nou relat per mantenir-se en el poder. Vindria a ser una cosa així: «És cert que no hem fet res de bo per la ciutat, però almenys som honestos. En canvi, els que estaven abans eren corruptes, practicaven l'amiguisme... eren gent dolenta-dolentíssima, adoradors secrets de Belcebú (o el que convingui), etc.»

A nosaltres ens agrada parlar amb rigor i des de la realitat, per tant, seré molt clar. Josep Fèlix Ballesteros ha estat alcalde de la ciutat durant dotze anys i fa més de tres anys que no està a l'alcaldia. En aquests moments quants casos de corrupció ha sentenciat la justícia en tots aquests anys? Exactament cap ni un. Res de res. Rien de rien. Aquesta és la realitat objectiva. No ho oblideu quan escolteu a aquests que no creuen en la justícia, però que la utilitzen quan els interessa, parlar de «la màfia dels socialistes.»

La bona notícia és que el pacte dels perdedors ja s'acaba. De fet, a les eleccions vinents haurem d'elegir entre dues opcions: o més del mateix o el canvi a millor que representa Rubén Viñuales i el PSC. No hi ha més alternativa. A diferència d'altres, nosaltres ni anem contra ningú, ni farem un acord a la contra, ni preguntarem a ningú el que va votar o pensar en el passat.

Com diu el mateix Rubén Viñuales, tots aquells que creguin que Tarragona mereix més i que els tarragonins i tarragonines ens mereixem respecte i no podem ser tractats com a ciutadans de segona, per exemple, veient com els pressupostos del Govern independentista de la Generalitat passen de llarg de la ciutat any rere any, s'han de sumar a aquesta onada per una Tarragona millor que representem els socialistes.

Una cosa us podem garantir. Si cal que l'alcalde Viñuales s'hagi d'enfrontar amb els dirigents del seu propi partit a Madrid i a Barcelona per defensar els interessos de Tarragona que ningú tingui cap dubte que ho farà. També que l'alcalde de Tarragona tornarà a ser algú que exerceixi un lideratge moral en benefici de tots i que serà reconegut com a interlocutor en tots els centres de decisió. Ningú no respondrà «qui? qui?», com passa ara.

Tarragona ha estat feta pel treball, la iniciativa i la creativitat de tots vosaltres. Portem aquests valors a l'ajuntament, amb un alcalde amb la determinació necessària i les idees clares, i els millors dies per la ciutat, i pels nostres fills i filles, estan per venir. I això no ho podrà fer cap poti-poti, però si ho podrà liderar algú que ha absorbit aquests valors d'ençà que era un infant que jugava als carrers de Campclar.