El manifest del PSC a la Diada d'Altafulla

Comencem per la reproducció literal del llegit en l'acte al parc del Camí del Clot de Torell: «La nostra Diada Nacional acull tant el regionalisme, l'autonomisme i el federalisme de la senyera com l'estelada del gruix desavingut dels independentismes. Des d'aquesta acceptació de la pluralitat política dins la societat catalana recuperarem la 'Catalunya triomfant (que) tornarà a ser rica i plena'. Triomfant, rica i plena 'esmolant ben bé les eines' de les taules de diàleg entre catalans i dels catalans dins les Espanyes. Diàlegs per curar-nos de la respectiva part de 'gent ufana i superba' de tantes Diades de confrontació. Visca Catalunya! Visca Catalunya lliure de profetes i jutges inquisidors!». En acabat, la regidora Alba Muntades (Eina) de viva veu i el regidor Xavi Rofes (PDeCAT) –per WhatsApp– em van manifestar que els havia agradat. Imagino que cadascú per alguna tesi concreta... El repertori d'oradors fou extens: la nova alcaldessa, els partits del Ple menys Ara; el Consell de la República i l'ANC. El primer acte institucional per la Diada a Altafulla fou a la plaça de l'ermita de Sant Antoni, al de 2007, per iniciativa del govern AA+PAU+CiU+ERC.

Al primer paràgraf, exposar i vindicar les quatre vies partidàries de l'autogovern. El regionalisme, també prou autonomista, pensant per exemple amb el dirigent del PPC el tarragoní Alejandro Fernández. La dualitat senyera versus estelada acceptem que ha quallat, motiu pel qual els de la senyera no hem d'entrar en l'espiral de silenci arraconats pel pensament únic dels de l'estelada. Un gruix estable, però del tot desavingut. Amb una ANC que acaba d'ensenyar el seu populisme de masses de samarretes uniformades, menystenint el fonament de tota política liberal democràtica: els partits que nodreixen les institucions mitjançant eleccions. Dalt d'un escenari messiànic s'atorga cada presidenta (Forcadell, Paluzier, Feliu) marcar el guió als electes i amb responsabilitats de govern. Una segona dualitat, interna dins l'obstinada desiderata de la República Catalana.

El segon i tercer paràgraf del manifest manlleva fragment de El Cant dels Segadors: restaurarem la Catalunya triomfant, rica i plena acceptant la pluralitat política intrínseca de la nostra societat; que s'ha de manifestar a les taules de diàleg amb les eines ben esmolades, tan aptes com sigui possible per a la sega d'antagonismes enquistats. Com insistim des del PSC, també taula de diàleg entre catalans, acabant amb la línia vermella que exclou el partit més votat el 14-F. L'aplicat i creïble conseller Giró hauria d'obrir la negociació dels pressupostos al PSC. Potser cal recordar, pel que fa a la taula entre governs, que d'ella va sortir l'indult als 9 polítics presos –tots de partits (Junts, ERC) menys els dos Jordis (ANC i OC).

Els ufans i superbs, dins la polarització induïda pel Procés, s'han repartit entre protagonistes actius i reactius. Particularment s'han expressat en forma de polítics profetes, portaveus d'un full de ruta inexorable, escrit, que acabaria consumant-se ineluctablement. I encara més especialment quanta ufanor i supèrbia en la jutgessa Lamela, en el jutge Llarena, dins el TS i el CGPJ; que ja ha confós desjudicialitzar amb impunitat. D'uns i altres ens n'hem d'alliberar!