Els onze principis

Com que sembla que, a tots els nivells, estem immersos en una constant precampanya electoral, l'altre dia em vaig trobar a Mixeta i les seves companyes Kedi i Boni discutint molt animadament. Primer em van dir que estaven pensant en alguna forma d'ajudar a l'Associació Vallsgat que està passant moments difícils per la gran quantitat de mixos i gossos abandonats que acullen. Una mirada al web www.vallsgat.weebly.com pot ajudar a l'amable lector/a a decidir-se a adoptar algun animaló o col·laborar d'alguna manera amb l'esmentada entitat. «De totes passades –vaig dir–, m'ha semblat que estàveu parlant d'una altra cosa». «Ah, sí! –digué Mixeta– Resulta que discutíem sobre una mena de manual per a preparar discursos polítics d'absoluta eficàcia.» «De debò? –vaig preguntar– I de què va la cosa?» «Res, que després d'escoltar les intervencions dels candidats a diferents conteses electorals arreu del món, hem aconseguit aïllar onze principis bàsics... Mira, aquí els tens apuntats, amb l'explicació pertinent. Els vols llegir?» I em va passar un paper on hi havia escrit: «Onze punts per guanyar unes eleccions». Vaig començar a llegir:

«1) Principi de simplificació: Cal adoptar una única idea .2) Principi del mètode de contagi: Tots els altres partits han de reunir-se en una suma individualitzada, com si fossin un de sol al qual combatre. 3) Principi de la transposició: Carregar sobre l'adversari polític els errors o defectes propis, responent a l'atac amb l'atac. I si no pots negar les notícies dolentes, inventa-te'n unes altres per distreure a l'electorat. 4) Principi de l'exageració: Cal convertir qualsevol element, per petit que sigui, en una cosa greu. 5) Principi de la vulgarització (molt important): La propaganda ha de ser ben popular. Cal adaptar el seu nivell al del més estúpid dels individus a qui va adreçada. Com més gran sigui la massa a convèncer, més petit ha de ser l'esforç mental a realitzar. La capacitat receptiva de les masses és minsa i la seva comprensió, escassa; a més, tenen gran facilitat per oblidar. 6) Principi de l'orquestració: S'ha d'utilitzar un petitíssim nombre d'idees i repetir-les sense defallir, presentant-les des de diferents perspectives, però incidint sempre en el mateix concepte, sense dubtes ni vacil·lacions. Cal recordar que una mentida repetida mil cops, acaba convertint-se en veritat. 7) Principi de renovació: Cal proporcionar constantment informacions i argument nous (sobre el concepte repetit) a un ritme prou ràpid de manera que, quan l'adversari respongui, l'electorat estigui interessat en una altra cosa, i sempre en quantitat suficient perquè l'adversari no pugui replicar el nombre creixent d'acusacions. 8) Principi de la versemblança: Cal construir arguments a partir de fonts diverses, mitjançant els anomenats globus sonda o d'informacions fragmentàries o retocades. 9) Principi del silenciament: Desviar les qüestions sobre les quals no es tenen arguments i dissimular les notícies que afavoreixin al rival, contraprogramant-les mitjançant l'ajut dels mitjans de comunicació social propers. 10) Principi de la transfusió: Per norma general, la propaganda opera sempre a partir d'un pòsit preexistent, com ara prejudicis tradicionals. Es tracta de difondre arguments que puguin arrelar en actituds primitives. I 11 i últim) Principi de la unanimitat: Cal arribar a convèncer a molta gent del fet que pensa com tot el món , creant una falsa impressió d'unanimitat».

He de confessar que vaig restar uns moments confús, però vaig observar que als musells de les meves mixes es dibuixava un somriure sorneguer. «Vejam –vaig dir–, de debò us ho heu empescat vosaltres tres tot això? Jo diria que ja té uns quants anys. I dieu que heu arribat a aquestes conclusions estudiant el discurs de candidats d'arreu del món?» «I tant! I candidats guanyadors! –respongué la meva coral felina- I si qui s'ho va empescar primer estigués viu i cobrés drets d'autor, seria tan ric que l'Elon Musk o el Bill Gates serien uns captaires al seu costat.»

Vaig quedar sense alè. I Mixeta, en nom de totes, mefistofèlicament, afegí: «Sí, el Dr. Joseph Goebbels, ministre de Propaganda del III Reich, s'hauria fet d'or; perquè, dissortadament, els seus onze principis encara funcionen!». I és que, com deia el filòsof també alemany, però no nazi, Hermann Keyserling «cap prova, cap rectificació, cap desmentiment pot anular l'efecte d'una propaganda ben feta». Ja ho hem vist en les mentides del cas Podemos.