La unitat independentista s'ha acabat?

A les 17.14 hores del passat divendres, Junts comunica que el 55,73% dels militants han decidit no continuar formant part del govern català, Han votat més del 80%, dels 6.465 militants. És a dir, més de 5.100 persones. Menys de 3.000 ciutadans han decidit que - amb paraules de Jordi Sánchez, expresident de l'Assemblea Nacional de Catalunya/ANC i també, sigui dit de pas, excandidat a presidir la Generalitat –el «procés, definitivament s'ha tancat». Manifestació que és la fotografia de la situació actual com es viu l'independentisme, des dels que estaven a la lluita i la recerca de l'Estat català, per un costat i que és aplaudida pels constitucionalistes que viuen a Catalunya, sigui o no catalans, per un altre. Ara el govern sols té segurs 33 diputats dels 135. Recordem que el maig de 2021 Aragonès va rebre 74 vots. Algú pot pensar que durarà poc. Ningú a hores d'ara ho sap, de totes maneres el que està clar és que darrerament fa una política possibilista. Que vull dir amb això? Resulta que dels més de set milions i mig d'habitants a Catalunya, sols uns 2.800 ciutadans catalans han decidit que després de més 40 anys de democràcia, el partit republicà governi Catalunya en solitari. Ara faré una cronologia dels darrers sis dies

Dimecres 5. Els afins de Turull pressionen perquè no recolzi la sortida del Govern; ERC i Junts a un pas de la ruptura definitiva; Turull no ha revelat el seu vot; L'empresari Joan Matamala, després de 25 anys, deixa Junts 'fart' dels dirigents gironins; El conseller Giró demana decidir amb cintura; Seqüència en síntesi d'un acudit: el polític no sap resoldre el problema, consulta a les bases per què d'aquesta manera mai podran dir que el polític es va equivocar,però els polítics segueixen cobrant; molts catalans porten massa temps sols sentint, ara és l'hora de tornar a la raó.

Dijous, 6. Turull es mantindrà neutral a la consulta; Aragonès exigeix als seus socis «màxima lleialtat» si continuen al govern; La participació una de les claus; Alcaldes i candidats de les municipals signen manifestos a favor de la continuïtat; Anem-nos-en, ERC ens està fagocitant; Abandonar ens portarà a la irrellevància; El gran guanyador del cara o creu junquero serà el partit republicà; Els partits, a excepció del món convergent, saben fer política fora de Palau; La votació, sigui qui sigui el resultat, no acabarà amb la inestabilitat política; Junts posa en suspensió el Port i la Delegació del Govern a Tarragona; Madrid celebra la divisió independentista.

Divendres, 7. El fantasma de l'escissió s'obre pas en Junts amb la consulta sobre el Govern; Pot haver-hi fuites o una fractura; Possible llista de militants de Junts amb l'ANC; Junts es mobilitza; Laura Borràs pressiona dient que quedar-se al Govern de coalició amb ERC, pot provocar una escissió al seu partit.

Dissabte, 8. Junts qüestiona la legitimitat d'un Govern en solitari, que Sánchez avala i l'hi dona la mà; ERC governarà en solitari després del cop de porta; Ara tot el Govern pot estar en mans d'ERC; És el fi del relat de la legislatura del 52% independentista; Ruptura, col·lapsa de la legislatura; És la condemna dels hereus de Convergència dintre de Junts; Les diferències entre ERC i Junts han dinamitat els acords de governs inicials; Laura Borràs: «Junts guanya i Aragonès perd»; Òmnium reclama una «estratègia conjunta» de l'independentisme; Jordi Turull afirma que «ho hi ha cap esvoranc» en Junts, i que «recosiran» l'independentisme; L'ANC insisteix a plantejar «independència o eleccions»; Els comuns s'ofereixen a ERC per posar en marxa Catalunya amb una majoria progressista; Alejandro Fernández pronostica que Illa sortirà al rescat d'ERC; Vox demana eleccions; Un governa maleït ja des de 2010.

Diumenge, 9. ERC planeja un Govern en solitari, amb suport dels comuns i el vet al PSC; Els republicans a la recerca de perfils independents i de la societat civil; ERC: «Millor sols»; Junqueras prefereix prorrogar els pressupostos i exclou al PSC de qualsevol pacte, però vol mantenir la clau a Madrid; Els perdedors de Junts esperaran les municipals: Convocar eleccions ara seria un disbarat; Junts exigeix a Aragonès eleccions o que plantegi una qüestió de confiança; Feijóo critica a Sánchez que doni suport a l'independentisme pel seu aval a ERC; Aragonès última el nou Govern i rebutja al PSC; Aragonès pren el pols a un mandat monocolor de durada incerta.

Dilluns, 10. Tarragona, oblidada en el nou Govern; Aragonès fitxa consellers amb trajectòries en PSC, CDC i Podem; JxCat: Manca de «legitimitat política i democràtica»; Aragonès, en una piulada: «Un Govern de país, que representarà el 80% de la ciutadania»; Els pressupostos de 2023, estan a l'aire; A Tarragona, tindrà tot el poder a l'alcaldia de Tarragona, la delegació del Govern, la Diputació i el Port; Hi ha una nova casa gran?; La majoria independentista, perilla?; ERC pesca en altres aigües; El diàleg entre ERC i PSC és bo en si mateix, encara que no trobin la sortida. En resum, els hereus de Jordi Pujol, vint-i-tres anys president de la Generalitat, volen manar sempre i si no ho fan, estan descol·locats i no volen que els altres manin. Però vet aquí a on es troben ara, sense cap conseller i algun sap a on van? Turull diu que ERC hauria de propiciar el vot de confiança al parlament i comprovar el suport que té, quants diputats estan a favor, en contra o s'abstenen? Perfecte, però qui ha fet esclatar, provocar la situació actual ha sigut majoritàriament Junts. Ens han portat amb aquest desgavell en el qual estem els darrers mesos. La política és la ciència i l'art de governar, que tracta de l'organització i de l'administració d'un estat en els seus afers interiors i exteriors. La política és l'art de fer possible el que si és possible fer i Junts s'enroca en accions que ara ja no són possibles a curt o mitjà termini. S'ha de treballar amb una direcció, però s'ha de ser realista, no utòpic. No pots estar dins una gàbia o donar tombs a la sínia. Es tracta d'avançar, la tossuderia val si de mica en mica avances, però si estàs quiet, per a què serveix conrear la caparrudesa? Part de la política catalana, en general, no pot presumir actualment del seny, que ens caracteritza històricament als catalans, perquè amb «l'embolica que fa fort» d'alguns polítics s'ha tirat pel pedregar «el nostre seny». Ara hem de donar els 100 dies confiança al nou govern, que tinguin molta saviesa en les seves decisions, que serem nosaltres, els ciutadans els beneficiats.