Quan les ciutats es pensen per a les persones

En els carrers i places de la ciutat hi fem tot tipus d'activitats, tant rutinàries com puntuals, i és quan en fem ús que pensem i reflexionem sobre el disseny de l'espai públic. Ens plantegem per què aquella plaça que es va inaugurar farà pocs anys no té cap element que faci ombra, o com és possible que hagin talat tots els arbres d'un carrer per fer-hi una intervenció per plantar-ne de nous; notem la calorada que fa sota les marquesines de vidre mentre esperem l'autobús; sentim contrarietat cada cop que una tanca ens entorpeix el pas en un creuament per facilitar el pas dels cotxes; no deixa de sorprendre'ns la gran quantitat de passos de vianants i carrers que no estan adaptats o no tenen amplada suficient per creuar-s'hi dues persones... En la quotidianitat tarragonina ens és fàcil reconèixer mancances dels barris on ens movem, i tenen a veure amb com s'ha pensat l'espai públic i la forma com l'utilitzem.

Arrel de tenir experiències més o menys agradables en l'ús de l'espai públic, hem modificat i adaptat la nostra forma de moure'ns-hi, i en alguns casos hem deixat de fer-hi segons quines activitats, contribuint indirectament a una zonificació d'usos i activitats exclusives per a perfils de població concrets. Un exemple seria la creixent extensió de terrasses de bar d'alguns carrers i places, que fan que el veïnat no hi vulgui passejar en hores punta i que a poc a poc els comerços tanquin i s'instauri un monocultiu de bars.

Podem afirmar, doncs, que el model de ciutat promogut des de despatxos i administracions té conseqüències crucials amb el tipus de vida que s'hi desenvoluparà i que cal pensar-lo tenint en compte la totalitat i diversitat de la població. És més que evident que cadascú detecta problemàtiques i dificultats diferents en funció de les seves necessitats o rutines, i molt possiblement qui redacti els plans o projectes per la ciutat no els tingui tots en compte, sigui per manca de temps, per desconeixement de certes realitats, perquè es prioritzin altres aspectes del projecte, o perquè s'exclogui –deliberadament o no– a certs col·lectius d'aquell espai en què s'intervé.

De tot plegat se n'ha teoritzat molt en l'àmbit de l'urbanisme, i és des de la interdisciplinarietat i el treball en xarxa que ha ressorgit la reivindicació del dret a la ciutat de totes les persones que hi viuen. Tant si l'anomenem urbanisme per a tothom, urbanisme feminista –sí, feminista perquè busca la igualtat a l'hora de fer servir l'espai públic, independentment de criteris com l'edat, la procedència o la classe– o urbanisme inclusiu, aquesta concepció de la ciutat parteix de la base de fer-la més amable des d'una lògica comunitària i de justícia social, no abocada a lobbies ni capritxos capitalistes que mercantilitzin l'espai públic en benefici dels pocs de sempre. Com quan es deixa aterrar empreses de patinets sense disposar d'un pla de mobilitat real que l'articuli i la reguli (a Tarragona en tenim un de 2012 que mai s'ha implementat); o quan aplaudim amb les orelles la contaminació que generen els creuers a canvi de gaudir del desembarcament massiu de turistes que durant unes hores faran entrebancar tothom que gosi apropar-se a passejar prop d'algun dels monuments destacats de la ciuat. Des de la CUP apostem sense cap mena de dubte per un urbanisme feminista que tingui en compte el benestar de tothom, ja sigui dissenyant o repensant els barris, fomentant polítiques d'habitatge o creant un pla d'equipaments públics. És qüestió de voluntat política escoltar i tenir en compte la diversitat en la ciutat abans de prendre decisions que tindran impactes en qui la viu. I és que si les eines de participació es dissenyen amb la intenció de fer una anàlisi exhaustiva de la complexitat que suposa la ciutat i no només per tal de validar idees que vénen predefinides des dels despatxos o per complir amb els mínims que exigeix la normativa, la ciutat podrà pensar-se des de i per a les persones que l'habitem. Ens agradaria pensar que la redacció del nou POUM (Pla d'Ordenació Urbana Municipal) posarà en marxa una nova manera de prendre decisions en urbanisme a Tarragona. Deixarem passar l'oportunitat?