S'han comès delictes i se n'ha de parlar! Ponència sobre els nadons robats

Què s'aprovi la ponència sobre la sostracció i tràfic de nounats és un fet molt important que ha de permetre: Escoltar, en seu legislativa i de primera mà, a les víctimes i a experts; aclarir els fets i ajudar les víctimes a obtenir la veritat, la justícia i la reparació. A banda ha de permetre, entre d'altres, modificar el Codi Penal, admetent la desaparició forçada de menors com a delicte de Lesa Humanitat o modificar la Llei de Protecció de Dades, per poder accedir als arxius que facin referència a menors desapareguts. I per què ens veiem obligats a tramitar aquesta ponència? Malauradament, fins ara, Espanya no ha afrontat les sostraccions i desaparicions forçades de menors. Lamentablement, la sostracció i tràfic de nadons no ha interessat mai als diferents governs espanyols i quan hi ha hagut alguna proposta legislativa, que n'hi ha hagut, han acabat en un etern estat vegetatiu; i això malgrat que és un crim de lesa humanitat.

Europa i les Nacions Unides han posat el crit al cel, en diverses ocasions, criticant aquesta situació de desídia i silenci sobre fets tan greus. Resposta espanyola? Cas omís, com qui sent ploure. La Resolució 2425 i la Recomanació 2223 sobre desaparicions forçades del Consell d'Europa reiteren, per una banda, que les desaparicions forçades violen els DDHH i, per l'altra, que els Estats tenen una obligació incondicional d'investigar totes les al·legacions de violacions de la CEDH.

Així mateix, el Grup de Treball sobre les Desaparicions Forçades de Nacions Unides, els anys 2014, 2017 i 2021 ha lamentat, entre altres qüestions, la ineficàcia de les mesures de recerca, les dificultats d'accés als registres o la no adaptació de la normativa a la Convenció Internacional.

Però no només el Grup de Treball de l'ONU, sinó també el Relator Especial sobre Promoció de la veritat, la justícia, la reparació i les garanties de no repetició ha assenyalat la inacció de l'Estat el 2014, el 2017 i aquest 2022. També podem parlar de l'informe conjunt elaborat pel Grup de Treball, el Relator citat i la Relatora Especial sobre el tràfic de persones, especialment dones i nenes i nens i que proposa a Espanya que treballi mesures com a) evitar que la responsabilitat de la cerca recaigui sobre les víctimes; b) la ratificació de la Convenció sobre imprescriptibilitat dels crims de Lesa Humanitat i c) la creació d'una Comissió de recerca al Parlament espanyol que determini el nivell de participació estatal.

Estem davant de crims sistèmics, dirigits a dones i nens i nenes, delictes de gènere, tortures durant els parts, robatoris de nadons, i d'adopcions irregulars i identitats alterades. I tot això ni és nou ni és excepcional. Succeeix des de la guerra civil fins al 1996! Durant la democràcia, la desaparició forçada de menors, es va convertir, en un negoci.

Davant d'aquesta inacció estatal, tant el parlament de Catalunya com el de les Illes Canàries, amb voluntat de reconèixer els fets i posar els mitjans de reparació, es van posar a treballar i van aprovar Llei catalana de Desaparicions Forçades de Menors, 16/2020 i la Llei sobre els menors robats a la comunitat autònoma de Canàries 13/2019. No tothom és igual!

Amb l'aprovació d'aquesta ponència, l'Estat espanyol té l'ocasió de revertir aquesta injustícia, mirar-se al mirall i afrontar les sostraccions i desaparicions forçades de menors i posar llum a aquest passat fosc. I, paral·lelament a aprovar una nova llei, l'Estat espanyol ha de revisar la seva legislació penal, tenint en compte les observacions del Comitè contra la Desaparició Forçada de l'ONU de 2015.

Espero que comencem els treballs ben aviat i les conclusions ens serveixin per modificar la normativa abans que s'acabi l'actual legislatura.