Llei de pressupostos

Les recents dades que posen de manifest l'incompliment repetitiu dels pressupostos, posa en evidència un «mal compartit» per la majoria de governs, incapaços de complir amb «la Llei», a l'hora de portar a executar la mateixa. No podem oblidar que la legislació pressupostària és la més important per qualsevol govern, ja que en la mateixa es reflecteix, suposadament, gran part dels seus compromisos electorals, per tant, el tema no és menor i deixar de costat la realitat per incompliment repetitiu de l'execució dels comptes públics, és un exemple de negativitat democràtica evident.

El fàcil és buscar excuses, de tota mena, per disculpar l'incompliment, si bé el que suposa és deixar de costat el que aprova el Parlament, per optar per altres vies que massa vegades no sabem a què responen. La situació, a més, suposa un desprestigi pels dirigents de torn, perquè se'ls fa difícil argumentar dels perquès i queden en un estat d'incompetència manifesta per la mateixa incapacitat de portar a terme el que es va comprometre.

El tema, de per si, malgrat tot, té el seu pes mediàtic puntual, i l'avantatge pels governs de torn, és que aquests no és un debat obert, perquè la gran majoria té molt a perdre, inclús en qüestions emblemàtiques a l'hora de valorar determinades actuacions que es deixen de costat en funció de no sé quins arguments reals.

Des de la classe política, és una «arma» repetidament feta servir l'anunci de grans infraestructures, buscant un rèdit electoral, si bé, posteriorment tots els compromisos no arriben als pressupostos o encara que arribin, no s'executen, amb el que això suposa de desencís generalitzat. S

ón molts els exemples del que esmento, especialment a casa nostra, on a més «el greuge» s'incrementa a l'hora de fer comparacions amb altres territoris, on inclús s'executa «el que no està pressupostat».

Els que tant parlen del respecte de la Llei com base de la mateixa democràcia tenen posicionaments incomprensibles en aquest apartat i són incapaços de justificar la no execució en funció de no sé quins interessos concrets.

Si baixem a la realitat dels números, tot el que refereixo, és encara més escandalós, i podem veure com inversions vitals són deixades de costat, sense cap rubor, malgrat promeses i compromisos, repetitius dels dirigents. Que difícil és justificat la manca d'inversions en rodalies ferroviàries a Catalunya, la paralització del corredor del mediterrani, la manca d'implicació en tasques formatives i culturals, o fins i tot deixar «per més endavant» el disseny d'autèntiques polítiques d'infraestructures vitals pel nostre demà, és a dir, no s'entenen les decisions que es prenen i quan es busquen arguments d'un altre format, amb el que això suposa, de credibilitat pel propi model de convivència que ens hem donat.

Tornant a la meva primera reflexió, ben aviat s'entrarà en el debat dels pressupostos a tots els nivells, amb discursos plens de missatges polítics i promeses electorals, ara bé, quines poques garanties tindrem que tot finalment sigui realitat i, ens agradi o no, s'haurien d'exigir les garanties del compromís. Per part meva, moltes vegades he parlat de quan es fan propostes d'inversió es concretin «pressupost-projecte-termini» a l'hora de fer-los, que seria un aval més compromès.

En definitiva, esperem que per damunt dels compromisos puguem veure els tant per cent de compliment real passant per fer creïbles unes ofertes que no haurien de quedar- se només en «paraules» com quasi sempre passa, i de manera especial, en determinats territoris com és el cas.