En pausa

Hi ha moments en què la vida decideix posar- te en pausa. Quan abans ho acceptis millor. En cas contrari corres el risc d'empitjorar la situació en la qual et trobes. No dic ni molt menys que un es rendeixi o es doni per vençut. Però si la vida et deixa en pausa, no passa res per acceptar-ho. Pensa que és com una pel·lícula o una sèrie. És una mitja part o un «la setmana vinent veuré el següent capítol». Estar en pausa, malgrat tenir conseqüències, no té per què ser dolent. Pitjor seria forçar la màquina i quedar-te en pausa per sempre. Pot ser la pausa acaba convertint-se en un canvi de sentit i la teva vida prengui un altre rumb. Sé que pot donar vertigen segons quines situacions, però com més aviat acceptis les noves realitats de la teva vida abans podràs tornar a navegar cap a nous destins. I pot ser, només pot ser, tornar a semblar per casualitat un destí similar o millor del que buscaves abans. La vida està per a viure-la, la vida són canvis, com més canvis ets capaç de superar més llest et fas, més experiències viuràs i molt més... Així que allò que et posa en pausa i et sembla que t'enfonsa només és un canvi o un tornem després de la mitja part. No oposis resistència als canvis, però tampoc et rendeixis a ells. Sé que sembla complicat d'entendre i no és fàcil explicar-ho. Confia en tu com a persona i visualitza't superant qualsevol penalitat que et toqui patir i només continua endavant.