Tribuna
Els versots dels petits d'Altafulla, a debat
Exalcalde d'Altafulla. Director general de Consum de les Illes Balears
Els darrers dies a les xarxes i al carrer d'Altafulla s'ha obert un debat que fins ara estava soterrat: És un bon exemple per als infants que, darrere d'una disfressa de diable, siguin protagonistes i herois per dir tot el contrari als valors que durant tot l'any societat, famílies i educadors ens esforcem a educar? Amb l'arribada de la modernitat, un cert nivell econòmic i de la mà de l'estat de benestar, tenir fills va passar de la necessitat de garantir la vellesa dels majors i l'economia familiar a una decisió volguda i de canvi de tornes: eren els grans els que protegien als fills. La cura dels infants tal com l'entenem avui, històricament parlant, és , per tant, un aspecte recent a la societat occidental.
Alguns diuen que la sobreprotecció dels infants crea petits tirans, en alguns casos poden tenir raó, però que la canalla hagi passat a ser el centre de les nostres atencions és un avenç social.
Socialment, acceptem que els responsables polítics són diana perfecta de tots els mals i així deixem dormir tranquil·lament els que realment decideixen en els temes econòmics i culturals, una mena de placebo que ens reconforta al no haver d'assumir la nostra part de culpa del que no fem bé.
Els versots d'aquest any a Altafulla han pujat de to; amb el temps han passat d'una crítica als governats que no són de la colla a incloure als mestres, sempre condimentat amb paraulotes ofensives, de mal gust, sense gràcia i amb poca inventiva i ironia fina. Entre bastidors, els acompanyants, deixen fer oblidant la seva part de responsabilitat com a educadors.
Pels que no viuen el poble, hem de fer esment que justament uns dies abans del dia de Sant Martí, a l'institut d'Altafulla apareixien unes pintades que en part expressaven el que es va dir la nit dels versots petits de festa major. En elles s'insultava a la direcció i a professors, fent bulling cap a l'equip directiu i que ràpidament la brigada municipal va tapar.
Dins de l'escenografia de l'acte festiu, sobre una pancarta de paper, un dels infants va pintar unes frases simulant el que havia passat al centre educatiu.
Alguns pensem que la capa de Sant Martí no ho pot tapar tot i que és moment d'aturar-se i reflexionar si la canalla pot fer i dir tot allò que nosaltres socialment avui, de portes en fora, rebutgem.
No podem ser hipòcrites i escandalitzar-nos quan apareixen als mitjans el resultat de repetides enquestes sobre les actituds del jovent: «Una quarta part del jovent és racista». Un preocupant 25% dels joves d'entre 15 i 29 anys a Espanya són racistes i xenòfobs i rebutgen els ciutadans gitanos, els procedents de l'Àfrica subsahariana i els del Marroc, per aquest ordre. Segons la mateixa enquesta, les dones tenen actituds i comportaments més cíviques i empàtiques amb les persones que tenen un aspecte físic diferent del seu.
L'enquesta del 2021, realitzada igualment pel Centre Reina Sofia, va constatar que «Més d'un 20% dels nois joves entre 15 i 29 anys nega l'existència de la violència masclista i la considera un invent ideològic». La xifra s'ha duplicat des de 2017 i entre les noies arriba fins al 9%.
A més, ha disminuït el percentatge de nois que consideren la violència de gènere com un problema social molt greu. Són el 50%, quatre punts menys que fa dos anys. En canvi, entre les noies aquesta idea ha crescut gairebé dos punts des del 2019, fins al 74%.
També hi ha més joves, segons l'estudi, que creuen que «la violència és inevitable, que és habitual i que, si és de poca intensitat, no és un problema».
Tothom hem de posar fre i sumar davant de conductes que frivolitzen manifestacions que amb el temps destrueixen la societat democràtica i els valors d'una societat avançada.
Com diu Javier de Lucas, catedràtic de filosofia del Dret, a un article d'opinió publicat a Infolibre: «la tradició no justifica ni legitima res. Els costums són històrics i canvien amb el temps. Es diu progrés. També és diu que són cultura, però la cultura és evolucionar, ampliar la teva mentalitat i el teu cercle d'empatia. Si no hi ha canvis, la cultura d'un poble s'estanca i es podreix. És posar traves a l'evolució i al creixement de la humanitat».