Torredembarra, un poble imparable

Fa poc en una entrevista a la radio em van preguntar si vull ser l'alcalde de Torredembarra. Ras i curt: sí, vull ser-ho perquè m'estimo aquest magnífic poble, tinc passió per Torredembarra. Creieu-me, l'adoro. L'adorava quan era un nen, l'adoro ara, l'adorava quan estava a l'oposició i l'adoraré quan sigui l'alcalde de tots i de totes. N'hi ha que no em creuran però els que em coneixen no tindran cap dubte del que diré: si per un atzar algú em donés a escollir entre ser alcalde de Torredembarra o president de la Generalitat o president del Govern, per posar uns exemples, no dubtaria ni un moment: alcalde de la Torre! A la radio em van preguntar també quan vaig saber, quan vaig tenir la determinació, de què seria alcalde. Amb la màxima sinceritat, a les eleccions municipals de 2019 quan, tot i créixer en vots i en regidors, vaig quedar segon. No és un exercici de vanitat, ni de menyspreu cap a aquells que en aquests anys han tingut la responsabilitat de governar. Senzillament és que a la vida hi ha un moment que ens fa joia, que dura segons o minuts, però on ho veus clar i dius «ja ho tenim, a la propera guanyarem!» I això és justament el que vaig experimentar en aquell moment.

I no és que tingui cap fórmula màgica, ni un excés d'autoconfiança, és que confio plenament que el projecte de benestar social en harmonia i convivència, sense deixar ningú enrere, que representem els socialistes és un model d'èxit i de futur per Torredembarra. A tot el país, però especialment per Torredembarra.

Em direu: «És molt?, És poc?», és exactament el que sento i el que, amb tota honestedat, he volgut compartir amb vosaltres. «I si perds i el poble vota pel nacionalisme identitari?», em pot preguntar qualsevol. Doncs seguiria pensant el mateix perquè he après que el que dóna sentit a l'ètica torrenca és la lluita, no la victòria.

I aquí vull fer una reivindicació a la meravella que és Torredembarra. A mi la meva família m'ha ajudat en tot des de que era un infant, l'escola hi ha contribuït, etc. Tot això està clar, ara bé, el que ha forjat el meu caràcter ha estat el microclima de Torredembarra. I no parlo del temps, parlo de valors essencials com la humilitat –en la victòria-, o la determinació –en la derrota-. Parlo de què perdre unes eleccions és el que t'ensenya a aixecar-te per guanyar-les després, i a valorar com costa de guanyar. He après que els retrets i les excuses no serveixen absolutament per a res. I tots aquests valors els he après de vosaltres, amics i amigues, a peu de carrer, compartint experiències i anhels.

Parlant amb tots i totes, i sent conscient del teu valor quan t'esforces per tornar a aixecar la persiana del teu comerç cada dia tot i les dificultats, quan t'esmerces per ser una bona mare o un bon pare que transmet valors als seus fills, quan parles amb orgull del nostre poble fora vila, quan dius «jo soc de Torredembarra!» (i no de Tarragona o de prop de Barcelona) quan estàs a l'estranger, etc.

I és aquest esperit torrenc és el que m'ha empès a optar a l'alcaldia. Però, creieu-me, tant si obtinc la vostra confiança, com espero, com si perdo estaré igual d'orgullós de tots els torrencs i torrenques. He cregut sempre, i ho faré fins al dia que em mori, que som un poble ple de vitalitat i de talent i que si aquest ADN torrenc es combina amb un ajuntament eficaç i un lideratge, com a alcalde, valent i decidit els millors dies per Torredembarra estant per venir...

Amb el cor a la mà us confesso que vull ser l'alcalde de cadascun de vosaltres. Jo no vull ser un exemple de res, tan sols intentaré exercir aquesta responsabilitat el millor possible, amb passió. I acabo: en una ocasió, a Barcelona, algú se'm va riure quan vaig dir que era torrenc. Va manifestar-se burlesc, dient alguna cosa similar a: «Ah! Així que tu ets de poble?», entre rialletes iròniques. Si obtinc la vostra confiança, en el moment de prendre la vara d'alcalde recordaré aquest moment i em diré: «sí, d'un poble. D'un poble imparable!». Imparable, gràcies a vosaltres, a tots els torrencs i torrenques que esteu llegint aquestes línies, sense exclusions. Creieu-me, junts i units, som i serem realment imparables.