Saben el 'nou POUM' que volem?

Els plans d'ordenació urbanística municipal (POUM) són una figura de la planificació urbanística que estan regulats pel Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d'agost i són l'instrument d'ordenació urbanística integral del territori i generalment abasten un sol terme municipal, encara que també poden abastar-ne més d'un. Els POUM són molt complexes, feixucs i es formalitzen mitjançant els documents següents: 1. La memòria descriptiva i justificativa del pla, amb els estudis complementaris que escaiguin; 2. Els plànols d'informació i d'ordenació urbanística del territori i, en el cas del sòl urbà consolidat, de traçat de les xarxes bàsiques d'abastament d'aigua, de subministrament de gas i d'energia elèctrica, de comunicacions, de telecomunicacions i de sanejament i les corresponents als altres serveis establerts pel pla; 3. Les normes urbanístiques; 4. El catàleg de béns a protegir; 5. L'agenda i l'avaluació econòmica i financera de les actuacions a desenvolupar; 6. La documentació mediambiental adequada i, com a mínim, l'informe mediambiental; 7. El programa d'actuació urbanística municipal, si escau; 8. La memòria social, que ha de contenir la definició dels objectius de producció d'habitatge de protecció pública en les modalitats corresponents que aquesta Llei determina. És a dir, no es tracta de “bufa i fer ampolles”. La ciutat de Tarragona té l'obligació de redactar un nou POUM degut el que es va aprovar gairebé per unanimitat pel govern liderat per Pep Fèlix Ballesteros la legislatura 2007, PSC/12 + ERC/2. Sols ICV/Els Verds va votar en contra, és a dir, va ser un POUM votat afirmativament per 26 consellers. Després del recurs presentat per CLH, l'antiga Campsa, ha quedat suspès i ara el govern actual ERC + Junts i el regidor no adscrit Hermán Pinedo, onze regidors són els que proposaran el nou POUM. Dies enrere, al Palau de Congressos, cinc experts van donar a conèixer a grans trets les línies mestres d'aquest projecte de ciutat, que tant de bo sigui aprovat pels vint-i-set consellers. La meva intuïció i pel que diu 'radio macuto' crec que serà una missió impossible consensuar una majoria àmplia. És importantíssim que tots els sectors de la ciutat participin en la elaboració del nou POUM.

Josep Parcerisa, catedràtic d'urbanística per la UPC fa esment de que el riu Francolí, amb l'epicentre l'Horta Gran serà un nou nucli com ho és ara la Plaça Imperial Tarraco. Ballesteros ja va instal·là un pont de fusta entre ponent i el centre, a tocar l'hospital Joan XXIII. Recordo les converses amb l'advocat i tinent d'alcalde Xavier Tarrés, que s'imaginava foradar la ciutat per què la línia ferroviària es desviés des de la platja Llarga i la seva traça anés a aparèixer, amb una estació soterrada precisament a l'Horta Gran. És una bogeria? En l'època del alcalde Nadal hi havia el projecte de soterrar el tren des del Pont d'Armes, seguint la línia actual per suprimir els traçats actuals i permetre un accés directe a les platges, al passeig Rafael Casanova, el port, el Serrallo, etc.

Hem de ser atrevits. La Rambla Nova es començà a construir el 18 d'agost de 1854, any de l'enderrocament de la muralla de Sant Joan. El projecte d'urbanització es deu a Josep Criviller, guanyador el 1854 d'un concurs públic organitzat per l'Ajuntament a fi de portar a terme la unió entre les parts alta i baixa de la ciutat. Després de moltes dificultats, amb la mort del seu autor, el projecte definitivament aprovat el 1857, d'Àngel Romero, és una reforma i millora del croquis de l'enginyer militar Criviller. Ara l'objectiu és unir els barris de Ponent amb el centre. També que es pugui anar fins a Sant Salvador caminant, i també fins a Cala Romana i Boscos de Tarragona, com a mínim.

La doctora urbanista Blanca Valdivia, l'arquitecte Aranau Tiñena, l'arqueologa Carme Miró i el geògraf Rafael López-Monné van anar desenvolupant les seves dèries i conviccions per proposar una Tarragona més sostenible, patrimonial, que les distàncies siguin més curtes. L'urbanisme és molt complex. Ara estem desgranant utopies, que es tenen que dibuixar en plànols i redactar en memòries. Ara estem en aquesta fase i tothom té l'obligació de dir la seva. Després serà tard. Som-hi doncs. Però la pregunta és sabem el que volem per quan siguem grans? Compte, el nou POUM s'està cuinant.