El preu de la vida

La vida no te preu, en principi. uns i altres però, sembla com si volguesin posar-hi preu. Hi ha vides cares i altres que no ho son tant. La meva mare deia que la vida és cara però bona. Que hi ha altres demés barates, però ja no són tan bones. Posar-hi `reu a la vida és una arbitrarietat. Ésp`rou evident que moltes circumstàncies, sovint alienes a l'individu que detenta la vida, el que viu, que modifiquen substancialment el preu de la vida. Circumstàncies personals, també. L'edat, per exemple. No s'aprecia igual la vida d'un jove que la d'una persona al final de la vida. tampoc l'estat de salut: hi ha vides que no paga la pena viure-les.

la situació geogràfica, el país on vius, pesa molt en el preu de la vida. Les vides dels ciutadans del primer món són més preuades que les dels pobres dels països del tercer o quart mónn. I tant més si el lloc d'origen i vida es tracta d'una x¡'zona en conflicte bèñíc o social. On hi ha guerra la vida no val res, tot i que l'esforç belic es merça enormes recursos per acabar amb la vida d'amples grups poblacionals. Matar gent, prendre-li la vida a algú, sovint requereix màquines i personal i mètodes de gran cost. Cada dia més. No es pot comparar el preu de les armes d'ara fa un segle, canons o vaixells, amb les més modernes màquines de guerra com el míssils intel·ligents o els enormes portaavions.

El preu de la vida en un petit llogaret africà pot ser considerable per la seva família. Quan hom empren l'aventura de l'emigració, la seva vida es pot perdre entre dos onades del mar al costat d'una patera bolcada. la seva vida no val res.

Els actuaris de les companyies d'assegurances fan mans i mànigues per posar un preu a les vides. El preu que es paga per una vida es determina com el preu de la mort. En aquest àmbit, la vida no té preu més que quan es perd. Si es vol assegurar una vida, els actuaris intenten avaluar els riscs que poden determinar que aquesta vida tingui més o m,enys futur. Aquí el preu de la vida dependrà, sobre tot de que quí es fa l'assegurança, això que en diuen “el tomador”, valori la seva vida. Les asseguradores estan en el negoci per fer diners. Els interessa que que es valorin la vida quant més millor i que l'assegurat ofereixi garantíes de que no espera morir-se aviat. És un joc de riscs versus caucions. Mirant fredament no deixa de ser quelcom trist, posar-hi preu a la vida.

Sembla que els poderosos o els influents tenen vides que són més apreciades que les del comú dels mortals…Per cert; mortals ho som tots i, un cop morts, tots valem el mateix, que no és gaire.

Amb el preu de les exèquies, avui dia exageradament alt, al final del que es tracta no és el preu de la vida, sinó el preu de la mort.