Arxiu Jujol+el COAC=Centre Jujol

El dijous 1 de desembre estava al migdia a Barcelona i, vaig rebre aquest missatge: «Benvolgut, avui hem signat la donació al COAC de l'Arxiu Jujol. Ara ja podem mirar de tirar endavant el projecte del Centre Jujol a la Casa de les Ànimes... Contesto: «Molt bona notícia. Quan la fareu pública? Enhorabona, Joan». Després dels vint-i-dos anys de ser declarada patrimoni de la humanitat, ara crec que també vivim un altre dia que pot passar a la història de la ciutat. El diari digital Ara del divendres informa per la xarxa, que «L'Arxiu Jujol dona el seu fons de Tarragona a l'Arxiu Històric del COAC». Josep Maria Jujol i Gibert, fill de l'arquitecte amb el mateix nom i cognoms, ha signat amb el degà del COAC, Guim Costa, el conveni de donació de tota la documentació vinculada a l'obra que Jujol té al Camp de Tarragona. L'any 2017 els hereus, els tres fills de Jujol –Teresa, Thecla i Josep Maria– ja van donar els «materials de les obres de Barcelona al COAC». És a dir, per exprés desig de la família, la demarcació de Tarragona del COAC disposarà de tots els projectes i dibuixos que corresponen a totes les obres existents al nostre territori: Tarragona, la Canonja, Vallmoll, Vistabella (la Secuita), els Pallaresos, Renau, Bràfim, Montferri, Bonastre, Creixell, Roda de Berà i EL Vendrell, poblacions que disposen del llegat jujolià.

El mes de maig del 2022 escrivia que Inés Solé, consellera de Cultura, informava que es va aprovar una partida de 260.000 euros per impulsar i millorar el recinte modernista i que sigui l'eix cultural i teatral del centre de la ciutat, principalment com el Museu Jujol i la nova Escola Municipal de Teatre. Solé manifesta que aquest pla contempla, a més de les actuacions d'emergència que s'han portat a terme els darrers anys, ara s'han d'impulsar les que permetin legalitzar l'espai de la caixa escènica, utilitzada per la Sala Trono des de 2018. Els mitjans de comunicació informaven que el Govern la Generalitat atorgava en la reunió de Consell Executiu del dimarts 26 de juliol de 2022 declarar Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN), en la categoria de Monument Històric MH, el Teatre Metropol, i delimitar-ne l'entorn de protecció.

Està clar que la Rambla Nova i al Balcó del Mediterrani, tocar ferro, són els punts més imprescindibles i emblemàtics turístics de la ciutat. Disposar a la Rambla, al Metropol, un punt d'informació jujolià és necessari i obligat. A la sala de pas, entre les taquilles i el passadís, per un costat i al jardí, per un altre, es poden habilitar espais amb panels i vitrines, que ajudin a interpretar tota l'obra creativa, original i única de l'arquitecte tarragoní Josep Maria Jujol. Des del punt de vista informatiu i comercial és més que suficient.

Els estudiosos podrien anar a la Casa de les Ànimes, del Col·legi d'Arquitectes. Cada vegada més, a la Part Alta, tenim centres culturals de primer nivell: Capçalera del Circ, museus –el d'Art, el Diocesà, el Bíblic, el d'Història, el Seminari, Casa Canals, el COAC. El govern municipal ha de lluitar per aconseguir d'una vegada per totes el Centre Jujol, que ha de ser el pal de paller per promocionar tota la ruta jujoliana que tenim al territori, per un costat, i custodiar tot el seu fons documental i explicar i difondre el significat i transcendència de la seva obra, per un altre.

L'Ajuntament ha de lluitar per obtenir el Centre Jujol, si cal fent un conveni amb la Diputació i la Generalitat. Ara ja tenim garantit l'Arxiu Jujol a casa nostra, peça fonamental del projecte. Els diners si hi ha la voluntat requerida i el compromís, sempre hi són pel que es vol. A més, m'atreveixo a suggerir que amb el que ja he manifestat es podria assolir el finançament adient amb a la venda de la finca Rambla Nova 46. La Tabacalera podria acollir l'Escola Municipal de Teatre, per exemple.

Som-hi, després de tants anys, i ara amb dos BCIN, el Metropol i la Casa Bofarull dels Pallaresos, crec que s'ha obert una finestra per tal que Jujol tingui a la ciutat, que el va veure néixer, un espai que sigui per mostrar a tot el món la creativitat d'un arquiartista tan polièdric. Per acabar, vull deixar constància de la tossuderia de l'expresident del COAC, Joan Tous Gomà-Camps, que ha sigut el lluitador per arribar a aquesta primera fita del tan necessari Centre Jujol.