L'afeitat de la política

En el glossari de la festa dels braus, existeix un fet repetitiu, com és tocar/afaitar les banyes dels braus que s'han de torejar i que suposa un fet totalment il·legal, ja que comporta la manipulació directa de la referència més important de les corrides de braus, perquè deixa als mateixos reduïts en la seva capacitat de defensa respecte a els toreros. És a dir, es minora el poder del brau i es manipula l'espectable de manera fraudulenta.

Independentment de l'acceptació personal de la festa dels braus, en si mateixa, que seria motiu d'una altra reflexió, la realitat és que el tema que esmento es pot traslladar al món de la política, on molts dels seus actors es troben també afaitats en funció de les mateixes hipoteques, enteses en el sentit més ampli, a l'hora de debatre i discutir, de manera lliure, amb el que això suposa per una democràcia que, massa vegades, veu als seus interlocutors, més condicionats del que es podria esperar, i el que és més greu, es donen resolucions que no podem comprendre que s'assoleixin, quan a títol personal, aquells representants, sempre havien dit i fet el contrari.

La sospita de manipulació de molts dels nostres dirigents, pot passar desapercebuda si no aprofundim en la seva feina des d'una visió general, però malauradament moltes de les raons del desprestigi de la política i la seva classe, ve perquè la mateixa societat, massa vegades no entén de cap manera com es prenen determinades decisions que no sabem a qui poden beneficiar, ni quin és el seu objectiu final.

A efectes pràctics, quan parlem de lleis concretes, la mateixa tasca legislativa dels nostres legisladors deixa molt a exigir, i si entrem en l'evolució de les lleis emblemàtiques, com és el cas recent de la Reforma de la Llei Concursal i la Segona Oportunitat, no queda clar qui realment ha debatut el tema a fons, i així podrem veure incongruències incomprensibles, si es fes cas als responsables directes i als que treballen en la nova legislació. Inclús, a vegades, passa que determinades lleis-decrets-normatives, tenen «el nom» de qui realment és el beneficiat en un exercici, per part de la mateixa societat, d'assenyalar uns beneficiaris directes, del que es legisla i s'aprova.

Tornant a la meva primera valoració, que a prop queda el frau «taurí» de l'engany polític, quan es passa del «discurs fàcil mediàtic» a la transposició a la legalitat del que es deia, i aquí podem veure contradiccions de tots els intervinents, que veuen com entre «el dir i el fer», queda més espai del que puguem sospitar. A més, des dels blocs ideològics, cada cop més difuminats, es veuen actuacions incomprensibles, que el que s'apunten és a un realisme, sense beneficiaris concrets. No crec que aquesta forma d'actuació ens garanteixi res, i bo seria parlar del tema, no sigui que ens sobrepassi i ens col·loqui en una dimensió desconeguda, on el bon nom de la democràcia i la política, passi a segon pla.

Acceptar, d'entrada, que el meu símil potser no és el millor, però en tot cas sí que és evident que massa vegades decisions socials posen de manifest la poca solvència dels nostres representants a l'hora de defensar els seus plantejaments, i, per tant, el que sí que és evident, és que seguir en aquesta senda d'inseguretat per impotència, ens portarà que les «orelles que es tallin siguin les nostres»; tornant a la meva anàlisi de la puresa democràtica, massa vegades posada en dubte, per una comunitat que no se'n refia dels seus governs i dels seus elegits, a prop de posar en crisi el propi model de convivència, amb el que això suposaria per uns extrems polítics, que ja esperen el seu torn, per conquerir un poder que fins a la data encara els deixa de costat. Per acabar, en el món dels braus, s'identifiquen els manipuladors de banyes com barbers, en la política, la cosa és més àmplia, però en tot cas, amb idèntiques funcions, una altra cosa seria valorar com s'exigeixen responsabilitats a uns i altres, i el que és més greu, valorar si ens podem permetre aquesta situació repetitiva a l'hora de fer lleis, amb bona o mala fe, ja que aquests no és el problema principal, doncs el que és definitiu és fer bones o males lleis i si les mateixes donen resposta a les necessitats de la nostra societat i la seva gent.