Volcans i clima

Les grans erupcions volcàniques, històricament, han modificat la vida del planeta. No em refereixo a les discretes erupcions de l'Etna, la Palma, alguns volcans de Hawaii, l'Eyjafjallajökull o d'altres. Són molt televisives, però són del tot menors. La força tel·lúrica de la Terra, en el passat, ha gairebé aniquilat la població humana i modificat nombrosos elements, entre els quals es troba el clima. El motiu es troba en el fet que els materials injectats a l'atmosfera, s'acaben estenent per tota la seva estructura i filtren literalment la radiació que rebem del sol. La conseqüència, un descens de temperatura notable i global. El llac Taupo, a Nova Zelanda, fa 26.000 anys va fer baixar la temperatura planetària 5 graus i gairebé aniquila a la població planetària. El llac Toba, a Sumatra, fa 70.000 anys va provocar unes conseqüències similars.

La segona meitat del segle XX portava els anys 60 l'erupció del volcà indonesi Agung, els 80 ens va fer descobrir que a Mèxic hi havia una gran erupció de la mà de el Chichon i els 90 el Pinatubo. Tots tres van provocar un descens de la temperatura global planetària, discreta amb l'Agung, moderada amb el Pinatubo i més marcada amb el Chichon, ja que va ser, amb diferència, la que més volum de materials va injectar a l'atmosfera.

El gener d'aquest any 2022 el volcà Hunga Tonga va entrar en violenta erupció però sota l'aigua. Això va provocar una explosió de gran magnitud que va injectar una quantitat astronòmica de vapor d'aigua a l'atmosfera. Doncs bé, tenint en compte, que aquest gas és el que té més capacitat d'efecte hivernacle, el resultat ha estat, segons els científics, una temperatura rècord per alta a gran part del planeta. Tot just, en treuen les primeres conclusions de les investigacions científiques i sembla que aquesta erupció submarina seria la principal responsable. Ara, és notícia el Mauna Loa. Un gegant dels volcans, situats al bell mig del Pacífic, a Hawaii. Ha entrat en erupció i se n'està fent el seguiment. Cal destacar que, en aquest volcà, lluny ara mateix dels materials magmàtics, hi ha l'observatori planetari més antic en la mesura de contaminants, pols i CO₂ atmosfèrica. Inicià les mesures, depenent del camp científic, entre el 1957 i 1978. Aquest és l'observatori on hi ha la sèrie més antiga amb mesura instrumental de contingut de CO₂ atmosfèric.