El llegat de Paco Xammar

Dies enrere, el dissabte 10 de desembre, el barri de La Floresta va estar de festa, tots els seus veïns es va reunir a una plaça sense nom, al sud del camp de futbol i l'Associació de Veïns i a tocar als blocs Castanyer, Llorer i Faig, A més, hi havia representació d'unes vint entitats, la majoria tarragonines i moltes persones que volíem acompanyar a Paco Xammar, en el seu comiat per tornar gairebé a la seva ciutat de procedència. Va néixer al Passeig de Gràcia de Barcelona l'any 1933, en plena República Espanyola. La seva família era força rica, assídua al Liceu i va rebre una educació acurada. Però decidí donar tots els seus béns, ingressar a la Companyia de Jesús i des del seu sacerdoci es dedica tota la seva vida als menys desfavorits.

A inicis dels setanta arriba a Tarragona, després d'haver treballat com capellà obrer a Bèlgica i a la fàbrica Corberó a la capital catalana, ve a viure a La Floresta, en la perifèria de la ciutat. Eren temps de la llera del Francolí i el gueto del barri de l'Esperança, o sigui eren temps «on un tercer món estava dintre del primer... No molt lluny dels nostres habitatges».

Va ser professor de Filosofia a l'IES Martí Franquès, amb alumnes de COU (1973-1974). Al cap de deu anys va donar classes a l'Escola d'Assistents Socials de Tarragona, d'on han crescut moltes promocions de treballadores socials que donen fe de l'esperit de Xammar. Ha lluitat per obrir l'esperit catòlic entre diversos sectors no eclesiàstics i no-creients, particularment en el món obrer, l'acadèmic, el dels refugiats i emigrants. Fundà els Comitès Óscar Romero (COR), motivat per l'assassinat de l'arquebisbe metropolità de Sant Salvador, l'any 1980. Es van crear nous Comitès per tot a Espanya, també per Europa. Una part molt important de la seva obra la va fer a Nicaragua (on va viure quatre anys), el Salvador i Guatemala. Va «descobrir un Nou Món». El seu lema com va escriure dies enrere l'advocat Paco Zapater era «sensibilizar aquí y ayudar allà». L'ideari del COR era ensenyar a pescar, perquè cada dia tinguin un plat a taula.

Paco Xammar invita a diverses persones i grups per establir ponts entre Centreamèrica i el ric i variat món, particularment popular, de Catalunya. El Barri La Floresta ha rebut les visites de Fernando i Rodolfo Cardenal, Sergio Ramírez, la comunitat de l'Arenal amb Roberto Currie, Joe Mulligan, Jack Warner i la seva tropa del Teatro La Fragua, Don Pedro Casaldáliga, Pedro Trigo, Chema Tojeira, entre molts altres. Paco Xammar és alegre, parlador, interessat en la vida i treball dels altres, escoltant sempre. Un jesuïta més entre tots els jesuïtes. La seva vida és la d'una persona comuna i corrent, que als seus anys condueix el mateix vehicle dels anys vuitanta i assumeix l'austeritat del comú dels mortals.

Va estar fitxat per la policia, ja que era un capellà rojo. Com La Floresta va néixer a la perifèria, en un inici l'Ajuntament no feia res, no tenia l'obligació de dotar-los i serveis. Des de l'Associació de Veïns van trucar al ministre Fraga Iribarne, que en tres dies va visitar el barri i van instal·lar una cabina telefònica. Per Xammar «el capitalisme té lligada l'economia del món i el sistema de vida. És el pitjor dels mals de la societat. La recerca de poder i de diners, que coincideixen en moltes coses, lliguen d'una manera tremenda la llibertat de l'ésser humà ... n'hem deshumanitzat... La major de les crisis, no és la manca de metges i d'escoles, és la crisi de la dignitat de la persona».

Vull recordar unes frases que va manifestar recentment dient que “Europa és el continent més desgraciat perquè he conegut el Tercer Món i en aquelles terres, sobretot en Amèrica Llatina, són més hospitalaris i respectuosos...Europa va cap a una vida molt superficial, quan hauríem de recolzar el benestar social. No ens plantegem que l'important és parlar amb el veí, ajudar-nos».

Per acabar, em sumo a les peticions que s'han fet per part de persones i des d'institucions diverses, que es concreten en tres propostes que haurà de decidir el govern municipal: 1. Col·locar a la plaça que he citat a la primera línia, el nom de Paco Xammar; 2. Anomenar-lo fill il·lustre de la ciutat i 3. Fer-li un retrat perquè es pugui contemplar a la Sala dels Tarragonins Il·lustres de l'Ajuntament de Tarragona. Així sigui i ho veiem com més aviat millor, per poder recordar sempre, la seva generositat i l'humanisme, com un llegat.