L'FP, ara més que mai

En el seu apartat de Cartes al director d'un diari, vaig llegir una carta que vull compartir, la part del text més interessant: «... l'any 2030 faltaran 100.000 titulats d'FP ... Vaig ser professora d'aquesta escola i recordo que llavors els alumnes llestos anaven a BUP i els babaus a FP. Vaig lidiar amb aquesta milonga molts anys». A finals d'agost d'aquest any un titular de premsa era «Uns 20.000 estudiants no sabran si entren a FP fins a finals de setembre». Ajustar l'oferta i la demanda és molt complex. També ho era que milers de famílies catalanes no sabien ni el centre ni els estudis que cursarien els seus fills. A Catalunya les matriculacions comencen en abril, s'emboliquen els mesos d'estiu, l'agost es para tot de cop i es necessita el mes de setembre i la primera setmana d'octubre per ordenar-ho tot. Tot aquest embolic provoca moltes conseqüències emocionals. Perdre un mes de classe és assumible en alguns cicles, el professorat ajuda, però en molts casos exigeix un gran esforç per part dels alumnes. Tot plegat és un embull, no sols administratiu. Els professors no coneixen als seus alumnes fins a l'octubre, perquè l'aula, a inicis del curs, està en constant redefinició.

La burocràcia mana, però hi ha molta casuística respecte del recorregut de molts alumnes. Hi ha estudiants que volen fer carreres de Ciències de la Salut com Medicina o Biomedicina, amb notes molt altes, es matriculen a FP per si no entren. Si després, entra en la universitat, deixa lliure la plaça d'FP, que serà ocupada pel següent de la llista, que a la vegada allibera la seva plaça en un altre centre. El ball d'entrades i sortides d'expedients és brutal. Aquest any els que acabaven l'ESO han tingut prioritat en l'accés a cicles. Això ha significat una millora en el sistema, que ha introduït la conselleria, per a protegir als més joves amb majors indicadors de vulnerabilitat acadèmica. S'ha produït un coll d'ampolla en els estudiants de grau mitjà que no han entrat en cicles superiors, que és la seva única via de continuïtat, Fet que és un drama autèntic, ja que es formen en una àrea professional i després no poden seguir. Professionalitzar als 16 anys tenia sentit fa dècades en les quals es buscaven obrers, ara estudiar sols dos anys no és suficient. Si ara es canvia la norma i entren tots els de grau mitjà al superior, s'haurà de retocar el pla d'estudis.

Com ara els estudiants fan vacances, vull parlar de l'impacte de la tornada de les vacances, sobretot si són les d'estiu, i com adaptar-se a les noves rutines. Malestar, apatia, dificultat per dormir, tristesa... Es produeix l'anomenada síndrome postvacacional. Primer s'han d'identificar els símptomes o el procés d'adaptació, com prefereixen denominar-lo alguns experts. Altres aspectes que ens poden alertar que estem sota els efectes d'aquesta síndrome són: la incapacitat de gaudir els darrers dies de vacances, l'estrès, l'ansietat, l'angoixa o estar de mal humor. Si les vacances no ens han servit per a descansar, aquests símptomes poden anar in crescendo a un malestar major entre els quals destaquen les somatitzacions, les alteracions gastrointestinals o els pensaments pessimistes. Si l'entorn escolar és normal i les classes són satisfactòries a tots els nivells, en una setmana se superen tots els agreujants psicològics.

En qualsevol cas, jo que he sigut professor de Formació Professional gairebé vint anys, m'alegro que actualment i, cada vegada més, l'FP estigui valorada d'acord amb les necessitats del mercat laboral. Això és una realitat, per tant, l'FP és una opció més que interessant perquè els estudiants optin per aquest aprenentatge, que també els conduirà, si escau, a carreres universitàries tècniques, sanitàries, científiques, econòmiques, socials, humanístiques, artístiques, etc. Sense dubte, l'oficialia i mestria industrial de fa cinquanta anys, els cicles formatius d'ara, alguns diuen «mateixos gossos amb diferents collarets», el que sempre ha estat present i amb vitalitat pròpia, és l'esperit de l'FP i ara més que mai.