Memòria selectiva

Molt es parla que, com societat, se'ns fa fàcil oblidar d'on venim a l'hora de prendre decisions, ben segur, negatives pel nostre futur, però és que això que es parla, figuradament, és una realitat quotidiana respecte de les noves que ens arriben i que són «notícia» només uns dies per, després, passa a l'oblit general, sense cap mala consciència, en funció de l'interès, de no sé qui, que és el que decideix el que és «notícia de primera plana» o només una anècdota puntual d'aquest món polièdric, en el que estem assentats i del que tant estem pendents en determinats debats que després, sense saber per què, s'apaguen i obliden absolutament.

Hem pogut veure la misèria a determinats països, la nul·la assistència a la gent en moments de guerra, les atrocitats dels mateixos mercats o com es fa front a tot això, malauradament tot el que ha passat a millor vida i ens hem dedicat a sobreviure al nostre dia a dia, sense cap remordiment.

Que lluny queda tot el tema pandèmic, de només fa «quatre dies», i tots els problemes que va comportar, a tots els nivells, amb escàndols evidents en funció dels aprofitats de torn, avui arxivats sense cap rubor; fins i tot la gravíssima situació bèl·lica «al costat nostre», que ja tenim assumida sense cap problema; per no parlar d'altres debats com la situació a Veneçuela, que va suposar milers d'articles, portades, reflexions i «opinadors del tot» que avui ja ni s'esmenta; per no fer referència a altres situacions crítiques a escala global, que ja no ens preocupen de cap manera.

Segurament, fins i tot, pot ser lògic que fem aquest exercici de l'oblit puntual, una altra cosa és si aquesta manera de fer ens ve imposada per una manera de funcionar que no sé on ens pot portar, i el que pot ser més definitiu ens col·loca, a tots, en un marc de «desinformació permanent», induïda per no sé quins interessos.

Fins a un punt d'evidència compartida, sembla inapel·lable que la vigent capacitat de rebre noves, haurà de ser un fet que es pugui llegir en positiu, ara bé, no oblidem que, en aquest marc de suposada transparència, on es pot arribar al coneixement de qualsevol situació global que es produeix en molt poc temps, existeix una variable que són les «falses notícies» i és aquí on aquesta «selectiva memòria» té encara més que pes, perquè al final ens quedem en opinions que segurament poc tenen a veure amb la realitat que està molt allunyada de la «veritat objectiva».

No sé si transitar per aquest camí que ens hem donat d'informació plural, és vàlida pel nostre futur, cada cop més condicionat per realitats imprevisibles que acceptem sense cap opció de desatendre-les, i que, en tot cas, ens col·loca en un «estadi d'acceptació tàcita», on ens han portat, indirectament, en funció d'una «formació de la nostra opinió» lligada a una manipulació sense límits.

Podem continuar oblidant, per no tenir remordiments, complimentar accions puntuals de compromís, sense cap transcendència, però el que és inapel·lable és que aquesta manera «d'acatar» és el primer pas per incorporar-nos a un marc on, fins i tot, la nostra opció es veurà condicionada fins a límits que no podem sospitar.

No vull ser pessimista, ni dramàtic, però el que es dona en el nostre viure, ens podria fer sospitar més del que ens agradaria, encara que el fàcil és assumir el moment sense posar pegues, pensant que el nostre individualisme és l'únic vital per continuar vivint amb tots els problemes que arrosseguem.