L'estratègia dels 10 cèntims...

La llei més important de qualsevol institució democràtica, sigui política, econòmica, professional, cultural, social, entre altres, és l'aprovació de pressupostos. Per què? És la que contempla els objectius previstos a realitzar i amb els diners que fan falta per portar-ho a terme. A vegades, massa, per aconseguir-ho es necessita cuinar a foc lent els acords necessaris i, també, es necessita calcular els tempos per portar a terme el que es vol assolir. L'estratègia és bàsica i els detalls, també. Doncs bé, el govern municipal actual, pels pèls va aprovar el pressupost de l'any 2023, fita força rellevant després de malviure tot l'any 2022 sense pressupost i treballar contínuament amb modificacions de crèdit. La previsió és invertir 10.782.187 euros, que sumats a la despesa corrent de 175.428 milions, el pressupost aprovat és de 186 milions d'euros. La clau va ser acceptar l'increment sols de 10 cèntims pel bitllet de l'autobús, passar d'1,50 euros a 1,60, en lloc de l'1,90 previst inicialment. La tossuderia de la regidora d'En Comú Podem, Àngels Pérez ha salvat de la campana al govern: ERC (7), JxT (3), CUP (2), ECP (1), Hermán Pinedo (14 vots). L'oposició va sumar 12 vots en contra: PSC (7), PP (2), No adscrits (2), Cs (1). Faltava Sergio Piriz, de Ciutadans. Si la regidora protagonista Pérez haguera votat en contra, el resultat hagués estat 13 a 13, i el pressupost també s'hauria aprovat, amb el vot de qualitat de l'alcalde Ricomà.

La jugada estratègica va ser abans de començar el plenari. Jordi Fortuny, conseller de Serveis Generals, home fort de l'actual govern, amb Xavier Puig, va negociar in extremis els comtes per el 2023. El govern municipal claudicava i acceptava fil per randa totes les propostes que ECP havia posat sobre la taula el dia anterior. La portaveu dels Comuns va presentar una esmena que es va votar prèviament al primer punt de l'ordre del dia, que es va aprovar amb els vots favorables d'ells mateixos, l'equip de govern i l'abstenció del PSC.

Els comentaris amb l'explicació de vot dels portaveus han sigut de tuti colori. Per part de l'oposició, Sandra Ramos (PSC), «avui és l'epíleg d'una història de fracàs... Manca d'ambició... Tarragona s'ofega i és un poble en lloc d'una àrea metropolitana...». Lorena de la Fuente: «Pressupostos que s'aguanten amb pinces». José Luis Martín: «govern dèbil i sense objectiu...». Els que governen han manifestat: Xavier Puig (ERC), «... després de moltes adversitats hem ofert un rumb...»; Dídac Nadal (Junts), «... s'havia d'aprovar pel bé de la ciutat...»; Eva Miguel (CUP), «... hem buscat solucions i blindar les polítiques socials per cobrir les necessitats...».

Sembla que són uns pressupostos de contenció, el deute viu municipal ha passat del 102% al 84%, els diners Next Generation (com si fos el bienvenido Mr. Marsal ) també hi seran presents, hi ha la previsió d'instal·lar panels solars en equipaments municipals i banys públics, pavimentar carrers, actuacions en l'espai públic, entre altres projectes. Aquesta potser és la realitat de la ciutat, parlar de projectes. Però l'any 2023 és any d'eleccions i, tal com estan les previsions electorals, gairebé segur Tarragona tindrà un nou govern municipal, amb una majoria estable i eficaç, amb altres pactes que segur amb il·lusió i coratge posarà a la ciutat amb realitats orgull de tots els tarragonins. En resum, uns 10 cèntims estratègics signifiquen que habemus pressupost 2023, que haurà d'executar l'actual govern i el que surti de les eleccions vinents municipals. Ni més, ni menys.