Minories i majories

El concepte de democràcia té una base vital, com és l'existència, en la societat plural, de majories i minories, respecte dels diferents assumptes que es van plantejant en el dia a dia, com societat oberta.

També, una altra qüestió, és el respecte per les minories, com base d'aquesta entesa que suposa viure de manera conjunta, respectant-nos mútuament, encara que, en moltes ocasions, no compartim el posicionament puntual. Segurament, el que dic, que té tota la lògica dels fets a l'hora de la seva vigència conceptual, es fa difícil d'entendre per aquells que, permanentment, es troben en minoria, o bé, els seus plantejaments són aparcats per no gaudir del suport suficient per fer-se realitat.

Fins i tot el tema és una realitat acceptada socialment, una altra cosa és com una part no accepta «el veredicte democràtic», permetent-se desqualificar, sense cap rubor, a aquells ciutadans que, amb el seu «vot», han donat a les urnes unes o altres majories.

La cosa, a més, es complica quan es desqualifica el propi model a l'hora de buscar majories polítiques amb acords amb altres opcions polítiques, a les que es pot desqualificar sense tenir en compte els seus votants, per molt que pugui no agradar els resultats produïts.

A efectes pràctics, veiem diàriament com la manca de respecte d'uns cap als altres, el rebuig general, l'insult, s'ha convertit en una qüestió quotidiana que vol fer-se normal i sense límits de cap mena. Podem veure com la impossibilitat d'arribar a acords mínims, és cada cop més evident, essent un preludi que tot ha de canviar en funció de qui tingui, puntualment, el poder, oblidant, massa cops, que el dret al canvi hauria de lligar-se a la lògica dels fets possibles, dintre d'un marc global que tampoc podrà canviar-se cada cop que es doni un «canvi de majories».

Sembla, vist amb perspectiva, que «les idees s'han convertit en armes» que han deixat a la mateixa reflexió i concòrdia aparcades en funció de no sé quins interessos.

Podem continuar en la senda del rebuig a l'adversari, cosa que, ben segur, ens portarà a posar en dubte la mateixa democràcia, introduint variables com que el vot no és igual per tothom, i que s'haurà de valorar el que l'exerceix des de la seva «formació», valorant als que voten no com a ciutadans iguals, sinó amb diferències, com primer pas per publicitar que existeixen altres vies de gestió pública millors que la mateixa democràcia.

Realment, el que esmento, es fa molt perillós, quant a més aquest «discurs» té el suport de determinats mitjans, que li donen acollida explícita, sense ser conscients que s'estan donant passes per atacar al model democràtic, en si mateix, amb el que això suposarà per trencar les vies de consens mínim, que hauria de sobreviure en qualsevol entesa democràtica. Els exemples dels EUA, en dubte permanent a l'hora de comptar els vots electorals, és la primera referència a aquesta situació que, a més, té suports arreu del món i que ens posiciona en una convivència cada cop més filada i en portes d'una divisió imparable entre nacionals.

A casa nostra, sembla evident que «no es paeix» que es puguin fer segons quins acords de govern, ni que determinats resultats electorals siguin acceptables, però el que realment està en perill de confrontació real, és la incapacitat d'arribar a acords per part d'uns i altres en uns mínims de convivència que avui semblen aïllats per uns anhels d'imposició que ens transporten a moments de la nostra història, no precisament positius, i amb resultats fatídics per a tots.

És inqüestionable que el govern ha de tenir oposició, però la mateixa no pot ser destructiva en tot, sinó que s'ha de buscar les fórmules d'acord bàsic, a no ser que el que es vulgui és «imposar», sense el suport electoral necessari, qüestions que ens col·loquen en un país frustrat on els seus conciutadans seran els més perjudicats, independentment del «bàndol» on se'ls col·loqui.

La dificultat que comporta el respecte a les majories, no es pot abandonar segons una litúrgia, on tot val, des de l'atac personal, fins a l'invent de noves falses, per atacar a aquells que tenen el suport electoral, per molt que no ens agradi el que pensen, fent o deixant de fer.

Continuar pel model vigent, amb hooligans de tots els colors, ens col·loca en una fase d'autodestrucció absoluta, portant-nos a posicionar-nos entre bons i dolents, de manera obligada; el convenciment que una part de la nostra societat pot signar aquesta estratègia de futur, haurà de fer-nos pensar si realment estem disposats a assumir-ho, o volem poder fer quelcom al respecte, malgrat que el fàcil és optar per l'abstinència en totes les seves variables.

No puc acceptar que les minories imposin els seus missatges, com tampoc és de rebut l'aplicació de determinats discursos extrems, encara que es gaudeixi del poder; tornar a l'entesa i al consens hauria de ser, més que un anhel, una necessitat si no volem assistir a una trencadissa inassumible on, com sempre, els més dèbils seran els grans perjudicats, independentment de la trinxera en què militen.