Tribuna
El rellotge del Port, cent anys
El dia dels Innocents vaig rebre d'un amic un missatge per WhatsApp, que deia «Tarragonins celebrem el Centenari del Rellotge del port». A la vegada t'informaven que «a les 0 hores del dia 1 de gener de 1923 es va posar en marxa el rellotge del Port. Està a punt de complir els cent anys». A més et citaven per a les 12 de la nit del 31 de desembre, al peu del Rellotge. Deien que era una iniciàtica popular i «cal que us porteu el raïm». L'amic, a més va escriure «tranquil crec que és una innocentada que m'han passat». Li contesto: «És possible, però esperem a veure». La realitat va ser que unes 150 persones van encetar el 2023 a Tarragona en un indret molt poc habitual: la torre rellotge del Port. La tria del monument per celebrar el Cap d'Any no va ser casual, ja que el rellotge va convertir-se en centenari just en aquell moment. Les campanades inaugurals de l'any 1923 van ser les primeres que van sonar després de ser construït. Fins a l'any 1922 hi havia al moll de Tarragona un trompeter que indicava l'inici i el final de la jornada laboral a toc de l'instrument. Però, a partir d'aquesta data entrà en funcionament aquest rellotge, que havia d'incloure, segons el contracte de licitació, una petita estació meteorològica annexa, amb l'anemòmetre i pluviòmetre. La maquinària va ser dissenyada pel rellotger tarragoní Josep Rigau. S'hi van combinar diversos materials constructius. Aquesta peça ornamental i funcional neoclàssica, té forma de templet. A la part superior hi destaca la forja, que recorda formes estilístiques modernistes. Fa tant de penell com de parallamps, i també té campanes. Sobre el basament, quatre columnes jòniques.
La torre rellotge s'ha convertit en tota una icona del Port de Tarragona. Els portuaris van reclamar la instal·lació d'un element que els ajudés a prevenir els abusos horaris dels patrons. Va ser l'enginyer de camins en cap del Port en aquell moment, Francisco Gómez de Membrillera, l'encarregat de dissenyar la torre, i que compta amb tres rellotges per cada una de les tres bandes de Port des d'on es pot veure i va prendre com eix el carrer d'Apodaca, té 12 metres sobre el nivell del rasant del moll, fa que es pot veure fins i tot des de la plaça dels Carros.
Precisament, la sal marina i la incansable brisa l'han desgastat molt, per la qual cosa ha patit tres restauracions, la darrera durant la pandèmia. A més, el seu mecanisme original no ha sobreviscut; ara és modern i automàtic. Així i tot, no ha perdut mai la seva funció. El rellotge marca, si fa o no fa, l'inici del Moll de Llevant, que el 1923 no era, ni de bon tros, el que és ara. De fet, aquella època, en un moment amb l'exportació de vi i fruits secs a l'alça, suposa la gran transformació i creixement del Port de Tarragona, fins llavors basat gairebé només en el Moll de Costa.
Des del lloc més emblemàtic de la ciutat, la barana modernista projectada per Ramon Salas i Ricomà, del Balcó del Mediterrani, el «tocar ferro», també albirem aquest Rellotge centenari que acompanya sempre als portuaris, als serrallencs i a tots els tarragonins. Espero que aquesta primera convocatòria popular de prendre el raïm a la vora del Rellotge es converteixi en una tradició anyal com ja ho és el bany de Sant Silvestre a la platja del Miracle, que va iniciar i promocionar el recordat gimnasta Cerón.