ERC: en política es pot fer de tot, menys el rídicul...

«Com a partit ERC prendrà part en la manifestació convocada contra la cimera internacional que es durà a terme el proper dia 19 a Barcelona», son paraules textuals de la portaveu d'ERC d'aquest mateix dilluns en roda de premsa. «I com a Govern?», pregunta un periodista. Com a resposta, una successió de frases alambinades d'on es desprèn que no tenen clar encara si el Govern d'ERC a la Generalitat s'oferirà com amfitrió o si sortiran a la foto amb els presidents espanyol i francès. O sigui, vindria a ser una cosa així, com a partit anirem a la manifestació en contra de la cimera, i com a Govern prendrem part institucional en aquesta mateixa cimera. Pim, pam, pum. Faria riure si no fos perquè en aquests darrers deu anys ens hem acostumat a escoltar coses molt estranyes (més absurdes fins i tot). Així, hem vist com aquells que s'auto-definien com a «represaliats» eren el poder (el poder literalment) i participaven i estaven representats a totes les institucions de «el règim que nega drets i llibertats». Hem contemplat com els mateixos que denunciaven l'existència de «presos polítics» –és a dir, de persones suposadament perseguides per les seves idees polítiques- gestionaven les presons on aquests «presos polítics» complien condemna. Hem observat a tot un president de la Generalitat animant als grups que provocaven aldarulls al carrer a «apretar» i, al mateix temps, dirigir als Mossos que actuaven contra la violència d'aquests grups. Totes aquestes coses que, ben segur, causaran la perplexitat dels historiadors del futur han passat... i continuen passant.

Vaig pensar per un moment que la portaveu d'ERC estava manifestant una tendència, gens conscient, cap a la paradoxa però immediatament vaig recordar la màxima del president Tarradellas: «en política es pot fer de tot, menys el ridícul...» I tenia tota la raó.

El mínim del mínim que qualsevol ciutadà pot exigir a un Govern que mereixi aquest nom és una mica de coherència i de sentit institucional. No és de rebut, senyor Aragonès, reunir-se i sopar amb el Rei d'Espanya i el president de Corea del Sud però després negar-se «a sortir a la foto». És irresponsable, com a mínim, desaprofitar les oportunitats que representa per Catalunya esdevenir la seu de la cimera entre els presidents francès i espanyol per tornar a reduir-ho tot a una manifestació a la contra. És de traca actuar contínuament intentant fer veure que s'actua d'una manera quan, de facto, es fa exactament el contrari. I tot per evitar que els més radicals els titllin de «traïdors i botiflers», cosa que passa igualment.

I aquí està també el canvi que proposa i defensa Salvador Illa. La Generalitat, el Govern de Catalunya, ha de recuperar el prestigi i la credibilitat que tenia. S'ha d'actuar amb el sentit de la responsabilitat que va demostrar Josep Tarradellas. Algú amb un mínim sentit comú pot defensar, mirant a la gent a la cara, que el que li convé realment a Catalunya és «més confrontació», com defensen els partits independentistes?

Per cert, entre tant de «postureo» i tanta irresponsabilitat, el PSC per evitar el bloqueig i que el poble de Catalunya torni a patir les conseqüències del mal Govern d'ERC ha presentat una proposta de mínims per arribar a un acord per als pressupostos de la Generalitat per enguany.

Què pensen fer ERC i el senyor Aragonès? Que tenien la responsabilitat política d'haver arribar a l'1 de gener amb els pressupostos aprovats com sí ha fet el Govern socialista i feminista del president Pedro Sánchez. Faran de debò de Govern o seguiran amagant el cap tota l'ala? Catalunya –i sobretot els catalans i les catalanes a peu de carrer- esperen, senyors meus.