2023, Any Domènech i Montaner (I)

El Museu d'Història i la Fundació Trencadís hem volgut d'una manera expressa que el calendari modernista del 2023, que editem conjuntament des de l'any 2019, sigui sobre les obres de l'ínclit arquitecte modernista barceloní Lluís Domènech i Montaner (1849-1923) que tenim a casa nostra. D'aquesta manera, commemorem i recordem els cent anys de la seva mort. Va ser arquitecte, però també polític, historiador, il·lustrador i dissenyador de tipografies i enquadernacions de llibres. En l'àmbit cultural, fou president dels Jocs Florals (1895) i de l'Ateneu Barcelonès (1898, 1911 i 1913) i membre de l'Acadèmia de Bones Lletres (1921). Col·laborà en les publicacionsLa Renaixença, Lo Catalanista,Revista de CatalunyaiLa Veu de Catalunya, i publicà llibres tècnics, com araIluminación solar de los edificios(1877) oHistoria general del arte: arquitectura(1886).

En l'àmbit polític, fou membre de La Jove Catalunya, del Centre Català, de la Lliga de Catalunya, que presidí el 1888, i de la Unió Catalanista, que presidí el 1892. Fou un dels organitzadors i president de la sessió inaugural de l'assemblea que aprovà les Bases de Manresa, on va coincir amb els reusencs Pau Font de Rubinat, polític i bibliòfil i Joaquím Navàs Padró, comerciant. Més tard, ingressà al Centre Nacional Català (1899) i a la Lliga Regionalista (1901). Fou elegit diputat per Barcelona a les eleccions de 1901 i reelegit l'any 1903. L'any següent abandonà la Lliga per discrepàncies amb Cambó, i amb altres dissidents fundàEl Poble Català(1904-1918), setmanari i més tard diari polític, del Centre Nacionalista Republicà. Fou autor d'Estudis polítics(1905) iConservació de la personalitat de Catalunya(1912).

Posteriorment, abandonà la política i es dedicà a la recerca històrica i arqueològica. PublicàCentcelles, Baptisteri i cella-memoriae de la primitiva església metropolitana de Tarragona(1921),Història i arquitectura del monestir de Poblet(1925),La iniquitat de Casp i la fi del Comtat d'Urgell(1930) iEnsenyes nacionals de Catalunya(1936). Fou catedràtic de composició i de projectes de l'Escola d'Arquitectura de Barcelona (1875) i, més tard, director (1900 i 1905-1919). Com a arquitec te, desenvolupà un estil innovador, fet amb maó vist i ferro forjat, amb decoració de ceràmica policromada i temes florals, que el situen a l'avantguarda de l'arquitectura de la seva època i el converteixen enuna de les figures destacades del Modernisme.

La setmana passada National Geographic publicitava per les xarxes amb el títol Meravelles del Modernisme l'article 'Un viatge i dotze obres per celebrar l'arquitecte Domènech i Montaner'. Aquesta crònica periodística d'Asun Luján, ens invitava a seguir l'obra domenechiana en diferents punts de la geografia espanyola, per conèixer i estimar a un dels grans mestres de l'estètica modernista.

De les dotze meravelles dos les tenim a Reus, com són Casa Navàs/1, construïda entre 1901-1908, segurament és la casa més luxosa que va projectar, ja que va disposar per edificar-la d'un pressupost il·limitat i l'Institut Pere Mata/2, (1887-1912), amb 11 pavellons separatats per jardins, a destacar el número 6, conegut 'com dels distingits', és el de més valor artístic per la seva riquesa ornamental. Una altre construcció a casa nostra és el Celler Cooperativa del Baix/3, a L'Espluga de Francolí, va ser un dels principals cellers modernistes d'Espanya, en el que va col·laborar el seu fill Pere Domènech i Roura, projecte de 1913 solament amb dues naus, la tercera va ser afegida l'any 1957 segons projecte de l'arquitecte vallenc Cèsar Martinell Brunet; Àngel Guimerà li dedica el sobrenom de «la Catedral del vi». Al Camp de Tarragona a més tenim: a Tarragona, el mausoleu del rei Jaume I i a Reus, les cases Rull i Gasull, i la capella Margenat al cementiri.