Moure's en la sinodalitat

Benvolgudes i benvolguts, el passat mes d'octubre vam rebre de la Secretaria del Sínode el document de l'Etapa Continental titulat «Eixampla la teva tenda» (Is 54,2). El document és una oportunitat única per conèixer les reflexions que hem aportat al Sínode les comunitats cristianes d'arreu del món durant la fase diocesana. No podem passar per alt l'altíssim grau de participació de tot el poble sant de Déu, que, com diu el Document, «ha estat superior a qualsevol expectativa» (Introducció). M'agrada molt constatar la gran i positiva agitació que el Sínode està provocant, aquí a la nostra arxidiòcesi, i al món sencer. Donem-ne gràcies a Déu. El Document que es va rebre ha significat un nou estímul. Perquè, quan ens pensàvem que ja havíem fet la nostra part, se'ns va demanar que, en aquesta etapa continental, ens tornéssim a reunir per pregar, reflexionar i discernir junts la síntesi de tot el que s'ha aportat al Sínode des de tot el món. La nostra Comissió diocesana per al Sínode va preparar un bon material, que abans de Nadal es va repartir a les parròquies i grups que van participar en la fase diocesana, per a facilitar la lectura i orientar el treball que s'ha fet aquests dies per respondre les tres preguntes conclusives. El fruit del nou treball es presenta aquest mateix cap de setmana al Consell Pastoral Diocesà. És la nostra nova aportació que rebla allò que milions de persones ens han fet arribar.

S'ha d'agrair, al Sant Pare i a qui hi col·labora directament, la metodologia emprada. Podia semblar lògic que un cop totes les diòcesis havien opinat a nivell mundial, es passés directament a un treball continental realitzat únicament per experts. En canvi, s'ha volgut remarcar que el Document ens interpel·la per seguir en camí, sentint-nos necessitats els uns dels altres en bé de la renovació desitjada. També s'ha d'agrair l'aportació de la gran majoria de conferències episcopals que han demanat que en el treball es continués representant «la varietat del poble de Déu: bisbes, preveres, diaques, consagrades i consagrats, laics i laiques» (DEC 108).

És un moviment circular, millor dit, el veig com un 'moviment sinodal'. Fent Sínode estem aprenent sinodalitat. No treballem des de la diòcesi, parròquia o comunitat i, un cop fet el treball, passem a un altre tema. Ens alimentem comunament de tot el que es va fent i així potenciem el diàleg, la complementarietat i l'intercanvi constant. És això el que l'exercici del mètode sinodal ens aporta: les línies conjuntes que ens agermanen.

Desitjo, amb vosaltres, que aquesta etapa constitueixi «un àmbit privilegiat per suscitar una dinàmica sinodal que enforteixi els lligams entre les Esglésies, afavoreixi la posada en comú d'experiències i l'intercanvi de dons, i ajudi a imaginar noves opcions pastorals» (DEC 73).

Però ni així acaba la nostra feina. Aquest 'moviment sinodal' que us he dit exigeix seguir treballant. Cada paraula, cada gest, cada actitud compten. Mantinguem, doncs, l'ànim en aquest camí, sabent que el Senyor que ens convoca ens té preparat un gran regal.

Ben vostre.