Tribuna
2023, Any Domènech i Montaner (i II)
A Barcelona hi ha el Palau de la Música Catalana/4, considerat l'edifici més modernista del món, (1904-1908), va rebre l'encàrrec a la maduresa ja amb 55 anys, i el recinte de la Santa Creu i Sant Pau/5 (1905-1935), concebut com una ciutat-hospital-jardí, amb vint pavellons, avui dia acull seu d'organismes internacionals i celebra molts esdeveniments culturals. Aquests dos edificis van ser declarats patrimoni de la humanitat per la UNESCO, l'any 1997. Altres edificis barcelonins són: la Fundació Antoni Tàpies/6 des de 1990, va ser abans l'Editorial Montaner i Simón, 1880-1882, edifici que combinava per primera vegada el ferro i el maó vist al centre urbà; la Casa Fuster/7, inaugurada el 1910, actualment Hotel Casa Fuster; Castell dels Tres Dragons/8, restaurant de l'Exposició Universal 1888, aplicant la racionalitat estructural de maó vist i ferro laminat, amb ornamentació arabesca i línies modernistes.
També la periodista Luján ens assenyala la Casa Museu Domènech i Montaner/9 a Canet de Mar, instal·lat on fos durant anys la casa familiar per a les vacances de l'arquitecte; la Casa Solà-Morales/10 a Olot (1912-1916), restaurada per Lluís Domènech entre els anys 1912 i 1916, és un BCIN (Bé Cultural d'Interés Nacional); Gran Hotel a Palma de Mallorca/11, inaugurat l'any 1903, va ser considerat un hotel de luxe i el més prestigiós d'Espanya fins a l'obertura del Ritz de Madrid (1910) i el Seminari de Comillas/12, amb aquesta localitat també tenim de Domènech el Monument al Marqués de Comillas/Antonio López, la Font dels Tres Caños i el projecte de l'ampliació del cementiri.
A Canet de Mar es va inaugurar el 27 de desembre l'exposició Domènech i Montaner, catalanisme i país. La vertebració de la Catalunya moderna es pot visitar fins al 12 de març a la Casa museu Lluís Domènech i Montaner i posteriorment, l'abril es mostrarà al Centre de Lectura de Reus i durant el maig i juny a l'Ateneu Barcelonès. Per Santa Tecla estarà a Tarragona.
Ja està convocat per l'Ajuntament de Reus, l'Ajuntament de Canet de Mar i el Centre d'Estudis Lluís Domènech i Montaner (CEDIM) el I Congrés Lluís Domènech i Montaner amb l'objectiu de fer aflorar noves aportacions sobre la vida i l'obra del pare del modernisme català.
El congrés també vol fer una aposta per revalorar altres camps domenequians fins ara poc explorats. D'una banda, l'aportació de Domènech en la política catalanista d'entre segles i, de l'altra, aprofundir en tot el seu llegat intel·lectual com a erudit, com a investigador d'història i com a redescobridor com un viatge apassionant que ens ha de permetre endinsar-nos en el substrat personal de Domènech i Montaner i gaudir de la riquesa d'aquest personatge de projecció universal.
Aquest congrés està estructurat en quatre eixos, d'acord amb les temàtiques a tractar: 1. Catalanisme i país per a situar-lo com un teòric del nacionalisme que va contribuir intensament a forjar la Catalunya moderna; 2. A la recerca de l'arquitectura nacional per aprofundir en l'anàlisi de l'arquitectura domenequiana i les seves influències, els diferents materials i els mètodes constructius a partir de la reinterpretació dels estils del passat; 3. Les arts decoratives: Escultura, pintura decorativa, esgrafiat, forja, vitrall, ebenisteria i ceràmica, que contribueixen a fer dels edificis domenequians obres d'art total i 4. Resseguint les empremtes del passat amb les seves recerques històriques, les investigacions sobre l'heràldica catalana i, especialment, els treballs pioners sobre el patrimoni més identitari del passat del país que l'avalen com un dels intel·lectuals més importants d'entre segles.
Em consta que l'Ajuntament de Tarragona, la Casa Navàs i la Fundació Trencadís també organitzaran activitats que ajudaran a conèixer cada vegada més l'obra increïble d'un personatge del nostre país de finals del segle XIX i el primer terç del segle XX. Junt amb els arquitectes Antoni Gaudí, Josep Puig i Cadafalch i Josep Maria Jujol, reusenc, mataroní i tarragoní, respectivament, representen la modernitat d'un estil arquitectònic que ens ha deixat una empremta al nostre territori, admirada i visitada per tothom.