La defensa dels Serveis Públics és cosa de totes

Aquesta setmana hi ha convocades vagues en l'àmbit sanitari i l'educatiu. Pel que fa a Sanitat, cal recordar que en els darrers anys la percepció que els i les professionals de la salut no estan fent la seva feina i estan descuidant la població usuària s'ha accentuat. Els mesos que cal esperar per rebre atenció d'una especialista en un hospital, per accedir a una prova diagnòstica o a una intervenció quirúrgica són una prova de la manca de recursos i el col·lapse de la sanitat pública. Casualment, les llistes i el temps d'espera són la causa principal per la qual una persona -que compta amb suficients recursos econòmics- decideix pagar la quota d'una mútua privada.

El personal administratiu dels CAP i hospitals no para de rebre queixes, de bones o males maneres, alhora que el personal sanitari està desbordat, esgotat i cada cop més cremat. Durant la pandèmia totes les persones que treballen al sistema sanitari públic català han tirat endavant un sistema que s'ha aprofitat de la bona voluntat i la professionalitat de totes elles. Infermeres, TCAI's, tècnics de laboratori, psicòlogues, metgesses, farmacèutiques, administratives, personal de serveis..., s'han acostumat a treballar sota una pressió assistencial inimaginable a altres països de l'entorn i han normalitzat la falta de personal a costa de renunciar als seus drets laborals i a costa de la seva salut i la de la població.

I mentrestant, els gestors del sistema sanitari públic, polítics i alts directius, que només veuen fulls amb estadístiques des dels seus despatxos no són capaços de millorar les seves condicions laborals ni amb les qüestions més elementals i eliminen serveis i especialistes de l'atenció primària, concentrant-los en uns pocs municipis... Però, parlem d'ineptitud dels governants i dels milers de directius o d'una operació perfectament orquestrada?

Des dels anys 80 s'ha posat tota una maquinària en marxa on el sector privat cada vegada ha anat guanyant més pes dins el sistema sanitari català i, en paral·lel, les mútues han anat fent créixer la seva cartera de clients de forma progressiva o, fins i tot, exponencial. Ara estem immerses en l'etapa definitiva: devaluar el sistema públic sanitari per tal de poder reduir al màxim l'oferta pública ­–que no la despesa– i fomentar que «tothom que pugui» contracti serveis sanitaris privats.

A la vaga i les mobilitzacions d'aquesta setmana també hi concorre el personal docent, perquè precisament aquest procés que descrivíem en l'àmbit sanitari, no s'allunya molt del que s'està produint en l'àmbit educatiu: si un facultatiu ha d'atendre quatre pacients en un marge de 5 o 10 minuts, un docent ha d'atendre les necessitats particulars de cada alumne en una aula que supera la trentena de joves. Si en la sanitat veiem com cada cop les mútues privades van guanyant més clients, també veiem com els centres concertats (gestió privada amb recursos públics) segueixen la mateixa dinàmica. El tancament de línies a l'escola pública alhora que no es toquen les de la concertada juntament amb la zonificació única és una maniobra privatitzadora descarada que, alhora, aguditza la segregació escolar.

Així doncs, assistim a una amenaça seriosa que plana sobre tots els nostres serveis públics: la voluntat privatitzadora que traspuen les polítiques del Govern d'ERC, totalment alineades amb l'agenda neoliberal i amb el que ha fet tota la vida la sociovergència.

Allò que ja està privatitzat, com és el cas de les residències de gent gran o de l'atenció domiciliària, cada cop està més precaritzat, obviant de forma obscena tot el que ha evidenciat la pandèmia. I allò que encara queda per privatitzar, cada cop ho tenim més desballestat per afavorir que qui s'ho pot permetre se'n vagi al servei privat, fins i tot al·legant motius pragmàtics malgrat ideològicament hi estaria en contra. Per això és vital entendre les vagues d'aquesta setmana no només com les mobilitzacions de dos sectors professionals que volen millors condicions laborals, sinó que ha de ser l'inici d'una lluita en defensa dels serveis públics en la que el conjunt de la societat s'hi impliqui. Perquè sense sanitat no hi ha salut i sense educació no hi ha futur.