Salvador, Tarradellas hauria fet el mateix

En aquells moments –mitjans anys 70– poca gent a Catalunya sabia qui era Josep Tarradellas, un autèntic desconegut per a la immensa majoria de catalans. Però eren els inicis de la transició i l'aleshores president del Govern, Adolfo Suárez, va enviar un agent dels serveis d'informació, Andrés Cassinello, a parlar amb «aquest home que diu que és president de la Generalitat de Catalunya», que es trobava a l'exili vivint en situacions realment molt precàries. Cal llegir amb atenció l'informe que va fer Cassinello per al president Suárez. Parlava d'una persona que vivia en una casa desgavellada «on fa un fred de mil dimonis i no hi ha cap sistema de calefacció, ni tan sols provisional», la manca de mobiliari i de comoditats materials va sorprendre a l'enviat de Suárez. «Tret d'una biblioteca i d'un arxiu, la casa és d'una austeritat espartana. He vist a reclutes de l'exèrcit protestar per condicions més tolerables». Però la conclusió era inequívoca. «Malgrat això, el dinar va ser servit amb el protocol que devia haver-hi al Palau de Versalles.» L'autoritat moral que va demostrar Tarradellas va ser tal que Cassinello, que el va saludar com a señor Tarradellas, es va acomiadar tractant-lo com a «señor presidente.»

Va concloure el seu informe afirmant: «Presidente, nos encontramos con un interlocutor con sentido de Estado.» I allà va començar el restabliment de la Generalitat com a Govern autònom de Catalunya...

A què ve tot això? Ahir mateix el PSC ha tancat un acord amb el senyor Aragonès per aprovar els pressupostos de la Generalitat per al 2023. Guanya alguna cosa el PSC, a escala partidista? No. Més aviat el contrari. El més còmode, políticament parlant, hauria estat mantenir-nos asseguts sense fer res copsant com aquells que diuen que volen fer un Estat independent no es posen d'acord ni per a fer un pressupost autonòmic. Hauria estat el més còmode... Però també el més irresponsable.

Podia Catalunya perdre els 3.000 milions d'euros que hauríem perdut si s'haguessin prorrogat els pressupostos actuals? No. I les ajudes socials que s'haurien manllevat? I les prestacions que no haguessin arribat? I els equipaments que no s'haguessin fet? Ja en tenim prou, tots i totes plegats, de perdre tantes oportunitats com s'han perdut aquests darrers deu anys. De tants vetos, de tants fronts excloents, d'aquests «plans secrets de 18 mesos» que després es comprova que són mentida... Ja n'hi ha prou de tant de postureig, sí.

El PSC vol recuperar la política útil, la que es nota a peu de carrer, la que ajuda al comú dels mortals, la que dona resultats reals. Som l'alternativa a aquest mal Govern que suposadament lidera el senyor Aragonès, però no som uns insensats, ni uns irresponsables. Estem en política per ajudar la gent, per fer que visqui millor. Per conviure, no per atiar confrontacions. Per ajudar, no per posar més bastons a les rodes.

Amb aquest acord Catalunya passa de la inèrcia a l'acció, hem aconseguit augmentar totes les partides que es destinen a les polítiques socials, totes (augment dels recursos adreçats a la sanitat pública, de les places de residència per a la gent gran, reduccions de les llistes d'espera per poder operar-se, més places per a Mossos d'Esquadra, és a dir, augment de la seguretat, i així un llarg etcètera.).

Vull destacar també, perquè s'ho mereix, que l'acord assolit garanteix l'execució del projecte de Hard Rock que volem la gran majoria dels ciutadans del Camp de Tarragona i que suposarà la creació de més llocs de treball i de major riquesa per al nostre territori. Després d'anys dormint el somni dels justos, finalment el projecte tirarà endavant.

I és de justícia ressaltar que tot això ha estat possible gràcies al lideratge polític que ha demostrat Salvador Illa. Qualsevol altre, veient que després de guanyar les eleccions era desplaçat per una coalició a la contra que menys de dos anys després ja no existeix, hagués preferit no fer res contemplant com el senyor Aragonès naufragava víctima de les seves contradiccions. Però Salvador Illa va guanyar les eleccions per ser president de la Generalitat. I ara ha demostrat que es pot exercir de president de la Generalitat sent el líder de l'oposició. Amb sentit de la responsabilitat i pensant en el bé comú i no en el benefici egoista individual. I permeteu-me que afegeixi: Salvador, el president Tarradellas hauria fet el mateix. Sí, exactament el mateix.