Hard Rock: molt soroll per no moure's de lloc

L'acord que ha permès desencallar la tramitació i aprovació dels pressupostos, a més d'una bona notícia per al país, que ho necessita, ha generat molts comentaris. No tant per les partides concretes –que en definitiva són el cos dels pressupostos– sinó per algunes condicions que una part ha volgut posar com a peatge polític. D'entre aquestes, una que al Camp de Tarragona ens afecta especialment: el Hard Rock Cafè. Se n'han dit moltes coses i em sembla oportú aportar-hi alguns comentaris. Comencem per la literalitat de l'acord signat. Diu: «Durant el 2023, completar els processos relacionats amb l'inici del projecte del Consorci Recreatiu i Turístic de Salou i Vila-seca, prèvia aprovació definitiva del Pla de Desenvolupament (Director) Urbanístic, durant el primer semestre del 2023, i mantenir la disponibilitat dels terrenys per part de la societat, com a pas previ a l'evolució del projecte».

I què vol dir, això? Comparem-ho amb la posició del Govern d'ERC abans de l'acord: havia dit i repetit que el Pla Director Urbanístic (en endavant PDU) s'aprovaria, i que el projecte aniria endavant si complia els requeriments ambientals i de seguretat. I això –malgrat que l'acord no ho digui explícitament– es manté. Perquè és una exigència elemental de tots els plans urbanístics que es tramiten a Catalunya, i cap s'aprova si no compleix aquests criteris.

Em resultaria inimaginable que el PSC –o qui fos– pretengués que el PDU del CRT (Consorci Recreatiu Turístic de Salou i Vila-seca) s'ha d'aprovar incomplint aquests requeriments. Som on ja érem, doncs. I, pel que fa a la disponibilitat dels terrenys, també som exactament on érem. Què canvia? Que tenim un termini per a la resolució del tràmit del PDU –el primer semestre d'aquest any–. Evidentment, complint les condicions citades. Res més.

Ara bé, en el debat públic –legítim, necessari, convenient–, s'ha parlat també, un cop més, del model que representa el projecte de Hard Rock Cafè, i de si és convenient o no per al Camp de Tarragona. Des d'ERC també s'ha dit i repetit que aquest no és el nostre model, si l'entenem com a aposta –mai més oportú– única o principal. I la prova és que, en aquests mateixos pressupostos, s'hi preveuen partides concretes per al projecte de descarbonització de la indústria química a Tarragona, per al desplegament del Pacte Nacional per a la Indústria, per la planta de valoració energètica o per al Logis Montblanc. Aquest és el nostre model, com també ho és el suport a la fàbrica de bateries Iljin a Mont-roig del Camp. En definitiva, és un altre paradigma, real, basat en la indústria i molt diferent a la caricatura a què es vol reduir el projecte de Hard Rock Cafè. Un projecte que, és cert, presenta elements que no ens agraden. Entre d'altres, alguns que han anat minvant al llarg de la seva tramitació. Perquè dels deliris de l'any 2012 en queda ben poca cosa. S'ha fet un exercici de reducció per racionalitzar i adaptar-se a unes previsions més realistes –per exemple, hem passat de sis casinos a un o de 600 hectàrees a 67.

I en tot cas, davant dels problemes –que n'hi ha, no ho neguem– el que cal és trobar solucions. Cal denunciar les males condicions de treball del sector turístic, per exemple, per precarietat, baixos salaris o treball informal. Aquesta situació no s'arregla impedint que es faci un determinat projecte. S'arregla impulsant garanties per als treballadors i les treballadores, actuant amb la inspecció o donant suport a les empreses que compleixen. Dir que no es facin determinats projectes perquè al sector hi ha treball de mala qualitat és donar per bona aquesta mala qualitat laboral en llocs de treball ja existents, una posició conservadora i estèril que no podem compartir.

En el passat, al Parlament mateix, em vaig pronunciar a favor d'aquest projecte. Ho mantinc pel que representa en creació de llocs de treball, en captació de nous mercats i en generació de nous productes (perquè no som un territori només turístic, però som un territori també turístic). Sóc conscient que aquesta posició no és compartida al cent per cent amb companys i companyes d'ERC. No passa res. Avantatges de formar part d'un col·lectiu que admet i respecta la pluralitat i el matís, i que no imposa la uniformitat monolítica del «qui es mou no surt a la foto». M'hi trobo molt bé, la veritat. Seguim.