Tribuna
Índia
He tingut l'oportunitat d'estar tres setmanes a l'Índia en un viatge quelcom singular, ja que hem estat allotjats a casa de la meva filla Tina i família, els qui ja porten quinze mesos vivint a Jaipur, ciutat que té més de quatre milions d'habitants. En aquestes circumstàncies sens dubte hem fet turisme, però tot l'entorn no ha estat el convencional, sinó quelcom especial. L'Índia, oficialment República de l'Índia, és un país sobirà amb més de 1.400 milions d'habitants, sobrepassant recentment a la Xina i convertint-se, així, en el país més poblat del món. És una regió històrica per les seves rutes comercials i els grans imperis. Quatre de les religions més importants del món, l'hinduisme, el budisme, el jainisme i el sikhisme es van originar aquí, mentre que altres religions com el judaisme, el cristianisme i l'islam arribaren durant el primer mil·lenni. Gradualment annexionada per la Companyia Britànica de les Índies Orientals, des de principis del segle XVIII, i colonitzada pel Regne Unit des de mitjans del segle XIX, l'Índia es converteix en independent l'any 1947, després d'una lluita per la independència marcada per un moviment de no-violència, liderada per Mahatma Gandhi. Avui l'Índia és una república federal composta per 28 estats i vuit territoris de la Unió, amb una democràcia parlamentària. Darrerament, és una de les economies de més ràpid creixement, però encara pateix de problemes com els alts nivells de pobresa, analfabetisme, pandèmies, malnutrició i constants violacions dels drets de les dones. A més d'una societat plural vers la religió, les llengües i les ètnies, l'Índia també disposa d'una flora i fauna molt diversa en diversos hàbitats protegits. Els investigadors de les universitats de Yale i Columbia ja van destacar l'alarmant deteriorament de la qualitat de l'aire, fet que veus clarament quan aterres a l'aeroport de Nova Delhi, observant la pol·lució que envaeix tot el seu territori.
L'Índia es caracteritza per una gran desigualtat social. L'1% més ric de la població va guanyar més del 20% de la renda nacional total el 2021, mentre que el 50% més pobre sols va guanyar el 13% de la renda nacional total. L'Índia es troba actualment entre els països més desiguals del món, segons l'Informe sobre la Desigualdad Mundial 2022, que qualifica l'Índia de «país pobre y muy desigual con una élite rica». L'anglès i l'hindi són els idiomes oficials, però n'hi ha més de vint semioficials.
Després d'aquesta introducció obligada, vull explicar les sensacions que he viscut i m'han cridat força l'atenció d'aquest país. En primer lloc, la circulació, sigui urbana, per les autovies o autopistes, és un caos total. L'habilitat dels conductors fa que tot rodi com si no passés res. Increïble. No és estrany que per les vies ràpides et trobis amb situacions com vianants que creuen de costat a costat sense cap mena de protecció, vehicles que circulen en direcció contrària, canvis de direcció sense semàfors que regulin la circulació. «El campi qui pugui» és el pa nostre de cada dia.
La brutícia t'acompanya sempre, es veu i respira per tot arreu. Per altra banda, sembla que molts edificis estiguin abandonats o en estat ruïnós, ja que a simple vista aquesta és la impressió. Això no obstant, quan es fa de nit, comproves que hi viu gent. Com a arquitecte tècnic que soc, m'he fet un tip de fotografiar edificis en construcció de quatre, cinc, sis plantes, sense cap mena de grua. Les bastides no són metàl·liques, estan fetes amb canyes de bambú, els obrers caminen sense cap mena de protecció de seguretat, sense taulons per caminar, ni xarxes ni baranes de protecció. Autèntics equilibristes a les alçades, autèntics exercicis de circ. Per tant, la poca seguretat seria un altre punt a destacar.
Hi ha molta gent per tot arreu: molts treballadors a tots els comerços, uns atenent als clients i d'altres simplement mirant. Igualment, passa als establiments dedicats a la restauració. Si vols fer un àpat, per tal que et portin la beguda triguen un temps inimaginable. Per als països orientals el concepte del temps és un altre. Nosaltres sempre anem en pressa, mentre que ells no s'estressen.
El llibre La Vaca Sagrada y Otras Historias de la India de Tarun Chopra, clarifica molt bé l'essència d'aquest país i la seva cultura amb respostes a les preguntes: 1. Per què les vaques estan pel carrer?; 2. Què és un matrimoni arreglat?; 3. Quina és la diferència entre les castes i la classe social?; 4. És necessari pregar a milers de Déus?; 5. Qui és Buddha?; 6. Per què un emperador “boig d'amor” construí el Taj Mahal?; 7. Són el Tantra, el Ioga i la Meditació necessaris?, entre altres.
Per acabar et vull convidar a fer de turista i em limitaré solament al triangle daurat que constitueixen les ciutats de Nova Delhi, Agra i Jaipur, que són les que vaig visitar. A la vella Delhi trobarem mesquites, monuments i forts de la història musulmana. El complex del Red Fort, la mesquita més gran de l'Índia Jama Masjid, la tomba d'Humayun, el Qutab Minar amb 73 metres d'alçada, els jardins de Lodhi, la porta de l'Índia, el Raj Ghat per visitar el museu de Mahatma Gandhi, el temple del lotus de la religió Bahai i, sobretot, els carrers principals de la ciutat vella, l'atrafegat basar Chandni Chowk, lloc únic del món, per on et pots moure amb un tricicle anomenat Rickshaw.
Agra és un autèntic somni en marbre amb el Taj Mahal, una de les set meravelles del món i patrimoni de la humanitat. A la vora del riu Yamuna tenim el Fort, els mausoleus Itmad Ud-Daulah, el de l'emperador Akbar a Sikandra i el Dayal Bagh, A vint-i-set milles tenim Fatehpur Sikri, que és també patrimoni de la Unesco. Una altra visita força interessant és l'Stepwell situat a Abhaneri, un dels pous més grans del món, únic amb més de 200 escales.
A la ciutat rosa de Jaipur cal veure el Hawa Mahal o 'Palau dels Vents', visitar el Palau de la Ciutat, l'observatori Jantar Mantar i el Museu Albert Hall. A 11 kilòmetres hi ha Amber Fort, fortificació on pots accedir-hi pujat dalt d'un elefant, i abans d'arriar-hi pots parar a fotografiar el Jal Mahal o 'Palau d'Aigua', que te'l trobes pel camí. Des de Jaigarh Fort tens unes vistes espectaculars del territori, amb la seva muralla.
Amb aquest petit tour acabo recordant les visites a quatre esglésies, una jesuítica, dues dels sij i la de la religió Bahai ja esmentada, que està oberta a qualsevol creença. A totes entres descalç, iguals que a les mesquites, com a senyal de respecte. Ajunto les meves mans per saludar-te, amic i desconegut lector, a la manera índia: Namaste.