Som futur

«Cap vent és favorable per aquell que no sap on va», amb aquesta sentència, Sèneca, el filòsof romà, ens està indicant una cosa molt clara: si volem aconseguir canvis de veritat, necessitem saber cap a on volem anar.

Aquest mandat, l'Ajuntament de Reus ha apostat per definir el rumb de la ciutat en els anys vinents amb dues eines clau: per un costat, el Pla d'Actuació Municipal (PAM) i, per l'altre, el pla Estratègic de Ciutat, Reus Horitzó 32. Aquesta mirada a mitjà i llarg termini ens ha permès detectar els reptes i les necessitats del futur. Un futur en el qual, Reus tindrà vent favorable i hem d'estar preparats per aprofitar les oportunitats i també per abordar, amb les millors condicions possibles, les dificultats que apareixeran. Ho hem vist aquest mandat amb situacions imprevistes com la pandèmia de la Covid o les conseqüències econòmiques derivades de la guerra a Ucraïna. Així i tot, la ciutadania reusenca ha demostrat la seva valentia. Una valentia que també és necessària per encarar aquests reptes de futur que tenim identificats. Perquè al futur se'l repta, no se'l tem. Per aquesta raó, aquests anys hem posat les bases de la transformació de Reus. Una transformació que cal culminar el següent mandat i fer-ho des de l'alcaldia de la ciutat. Vull liderar Reus des del rigor, la solvència, la certesa d'un equip capaç i amb la participació, el diàleg i el consens amb la ciutadania, com hem fet durant tot aquest temps. Aquesta transformació de la ciutat, que ja hem iniciat, es pot percebre en l'àmbit urbanístic. Al segle XXI hem de continuar guanyant espai per a les persones, pacificar els carrers, afavorir el comerç de proximitat, la mobilitat sostenible i els espais d'oci a l'aire lliure. Una transformació verda que és totalment compatible amb l'ús del vehicle privat. Una transformació que ha de ser social per no deixar ningú enrere. Tota l'acció política s'ha de dur a terme pensant en el Reus sencer, això vol dir, per una banda, pensar en tots i cada un dels barris i per l'altra en les diferents persones que hi vivim, que tenim diverses necessitats i que van variant en funció del cicle vital. La cohesió social a la ciutat ha de ser un objectiu que no hem de perdre mai de vista perquè una ciutat que avança de manera conjunta ho fa més i millor.

En tercer lloc, una transformació econòmica amb una aposta decidida per augmentar el pes del sector industrial a la ciutat. Per això algunes actuacions de promoció industrial que es faran a Reus consten en el Pacte Nacional de la Indústria que ha impulsat la Generalitat. Parlo de projectes com el Nutrition & tech hub Catalunya Sud o la urbanització de la zona H12 per posar prop de 200.000 metres quadrats a l'abast d'empreses tecnològiques i de serveis. Reus ha d'aprofundir en aquells sectors en els quals ja és referent com són els àmbits tecnològic, nutrició, salut i sostenibilitat i fer-ho de la mà de la Universitat Rovira i Virgili.

Reus està molt ben posicionada per ser el motor del sistema metropolità del Camp de Tarragona i l'aglutinador generós del nostre entorn territorial més proper com ha estat històricament. Això és una realitat. El lideratge d'un territori, d'una ciutat, no es demana. El lideratge s'exerceix. Tenim una mirada llarga que ens permetrà avançar com a ciutat però també com a territori.

Un bon exemple d'aquest fet el tenim amb la nova estació intermodal que s'ubicarà al sud de la ciutat i permetrà vincular l'alta velocitat ferroviària amb l'Aeroport de Reus. D'aquesta manera, Reus esdevindrà el principal punt de connexió de la Catalunya Sud amb les principals ciutats europees.

Projectes estratègics, transformadors i, sobretot, de futur, que impulsaran l'economia de Reus i el conjunt del territori i que faran de la nostra ciutat, una ciutat més ben connectada, més atractiva i amb més oportunitats per a tothom.