Debats intranscendents

No és d'estranyar la voluntat de manipulació que existeix, quan resulta que, temes sense cap transcendència real, es converteixen en «estrelles» del debat mediàtic, deixant de costat el que hauria de ser el centre de la discussió, les mancances i propostes tangibles que es deixen d'abordar, en funció d'incapacitats per fer-ho o per la mateixa inexistència de respostes coherents al respecte.

Pràcticament, cada setmana, assistim a l'espectable d'unes «converses públiques», on el que es parla és intranscendent, però al qual se li dona una importància, en funció d'opinadors que segurament estan vetats per parlar del que realment importa o preocupa.

Ens hem abonat a un model periodístic on el que realment interessa és parlar d'originalitats, sense cap transcendència objectiva; el tema dels gegants que s'han de retirar del seguici popular, és un bon exemple del que esmento i que es converteix en una incongruència, per si mateix, davant dels greus moments que afecten la nostra col·lectivitat, orfe d'autèntiques propostes estratègiques de futur i, el que és més greu, sense rebre missatges que ofereixin garanties d'un demà millor, malgrat el moment negatiu que ens toca viure.

Suposo que el fàcil és parlar de generalitats, de discussions intranscendents, o ancorar-nos en el que pugui ser notícia per una «premsa del cor», respectable, però amb una pura estratègia de producte de consum i oci, sense cap més pretensió, el problema és com aquesta dinàmica deixa enrere altres debats d'idees, eficàcia o, fins i tot, reptes que necessiten resposta.

L'opció pels discursos, el personalisme de les opinions, les ocurrències de minories, o els mateixos muntatges manipulats, no haurien d'amagar, i més en precampanya política, la discussió de l'eficàcia, la coherència, la lògica i el sentit comú.

A ningú se li escapa que el pes dels mitjans, cada cop més polièdrics, es fonamenta en l'obtenció de lectors, oïdors, televidents, etc., i aquest objectiu compartit no ens pot portar a una lluita que deixi aparcada una tasca informativa amb garanties i fer de contrapès; ara bé, aquesta feina, que no és fàcil, hauria de comptar amb el suport d'uns poders públics que no poden basar, exclusivament, la serva estratègia, en conquerir el vot, i sí en oferir a la ciutadania informació contrastada del que realment ens condicionarà en el futur, si no es fa el que toca.

Podem continuar transitant per un model d'incoherència, on el que importa és la irrealitat, però seria bo que, també, es plantegessin quines són les estratègies econòmiques, bèl·liques, culturals, etc., des d'una basant coherent, encara que el fàcil és plantejar tot com un espectable, en general, al que assistim com «comparses», sense ser conscients que el que es «juga» és el nostre present i el nostre demà, en un món, no sé si global o no, però en tot cas, en plena lluita d'interessos i on totes les parts implicades volen la seva part d'un pastís on el benestar, el model de vida i, sobretot, la nostra llibertat, estan en un gran perill.