L'Andreu Muñoz i Santa Tecla 'la Vella'

«Si ho haguéssiu vist i escoltat! –va exclamar Mixeta, adreçant-se a les seves companyes– Va ser una exposició admirable. Demaneu al nostre capo que us hi porti un divendres». En aquestes va arribar un servidor i vaig preguntar: «On les he de portar?». «A una visita guiada al recuperat temple i jardí de Santa Tecla la Vella. Escoltar al doctor Andreu Muñoz, explicant la història d'aquell indret de Tarragona i mostrant el què s'ha fet acabant amb seixanta i tants anys d'abandonament, és una delícia. Jo vaig tenir la sort que em portessis dins la teva motxilla».

Realment Mixeta tenia raó, com gairebé sempre. El grup de ciutadans de les més diverses procedències que vam gaudir de la visita al que fins fa poc era un herbassal i un dipòsit de pedres, on es barrejaven confusament restes d'enderrocs i valuoses laudes sepulcrals, ens vam il·lustrar de què significa per a Tarragona la recuperació d'aquell àmbit mitjançant la càlida i apassionada paraula del doctor Andreu Muñoz, un mestre en el difícil art d'unir l'amenitat i el rigor científic.

Molt pocs tarragonins coneixen aquella església, situada rere de l'absis de la Catedral, un magnífic exemplar romànic en el seu frontal i gòtic pel que fa a la volta, construït entre els segles XII i XIII, i que va servir d'església del cementiri local fins al mes de març de 1809, quan va començar a ser utilitzat l'actual fossar. Santa Tecla la Vella bé val una visita. D'entrada, podem dir que és una construcció enganyosa perquè és molt més gran del que sembla. Per altra banda, en el seu interior es guarden nombroses joies de l'art funerari, com l'auster sepulcre de l'arquebisbe Bernat d'Olivella (sense cap mena d'epitafi que per modèstia no volgué n'hi posessin) o l'estàtua jacent, revestida de cota de malla, d'un membre de la família dels comtes de Santa Coloma, sense oblidar els ossaris dels canonges Ferrer i Soldevila, el primer conservant encara la seva rica policromia i el segon, una esplèndida figura jacent. Dignes de menció són també la làpida sepulcral d'un altre canonge Soldevila, just a l'entrada del temple, sense oblidar part de la decoració de l'antiga Universitas Tarraconensis que ara porta el nom de Rovira i Virgili, a qui sens dubte hauria molestat l'actual denominació, fruit de conveniències polítiques que tan cares han costat i costen a la nostra dissortada ciutat. La visita es complementa amb un magnífic audiovisual, que aviat es podrà admirar mitjançant YouTube, i un passeig pel també recuperat jardí, que fins fa poc era una mena de jungla malgirbada i on es projecta plantar espècies vegetals mediterrànies, adients al jardí romàntic que el cardenal Vidal i Barraquer volia fos aquell paratge, on es pot contemplar el que resta del moment commemoratiu del XVI centenari de l'Edicte de Milà, que donava als cristians llibertat de culte a tot l'Imperi romà. És una obra de l'arquitecte Ramon Salas, erigida el 1913.

La visita guiada es va cloure amb unes paraules del doctor Andreu Muñoz exposant els projectes d'ell i del seu equip per tal de convertir el conjunt monumental format per la Catedral, Santa Tecla la Vella (un temple funerari únic al nostre territori) i altres edificacions adjacents, complementades pel Museu Bíblic i pel Museu Arxidiocesà, en un potent equipament cultural, digne de l'atenció de turistes i estudiosos d'arreu del món. Per a dur a terme aquest projecte, però, cal que la ciutadania s'impliqui i forci a les autoritats pertinents (civils i eclesiàstiques) a dotar-lo dels recursos adients, sovint malgastats en foteses per «sortir a la foto».

Mixeta va fer un dolç miol, que traduït volia dir. «Aquest conjunt seria com una veritable acròpolis. Penso que tot tarragoní hauria de reclamar la seva realització. Seria un gran bé per la ciutat que no es posessin traves a l'acció del Dr. Muñoz». «Sí, sí –s'hi va afegir la Kedi–. Caldria que, amb el boca-orella, tothom fes conèixer la recuperació de Santa Tecla la Vella i el seu entorn, amb tot el que pot generar-se a partir d'aquí». Només la Boni no participava d'aquest entusiasme. «Què et passa?» –vaig preguntar. I ella, tancant el seu únic ullet, sospirà: «Em fa por que aquest món de mediocres, que ens asfixia a tots els nivells (local, nacional, estatal i mundial), malmeti un cop més una bona idea. Recordeu com va acabar el propòsit de l'arquebisbe Jaume Pujol, torpedinat per la incomprensió de propis i estranys, de fer de la part alta de la ciutat el centre d'un eix cultural que hauria d'unir Tarragona amb Roma, Atenes, Istanbul i Antioquia. Fins i tot va anar a Turquia per exposar la idea, que fou molt ben acollida. És més, el Sr. Alí Ongel, alcalde de Silifke (on hi ha la tomba de santa Tecla), va proposar l'agermanament entre aquella ciutat i Tarragona. L'Ajuntament tarragoní ni es va dignar a contestar aquella proposta. I pensar que el doctor Pujol ha estat l'únic prelat del món (a banda del Papa) en rebre honors militars a Turquia! En canvi, aquí...»

Aleshores, vaig pensar que els mixos que pots adoptar a l'Associació VallsGat (adopciónvg@gmail.com) són massa intel·ligents.