Preus descontrolats

Les dades objectives ens col·loquen en un espai econòmic de pujada de preus, a tots els productes i serveis, que comportarà un canvi de comportament social més gran del que puguem sospitar, i a més curt termini del que poden dir «els entesos» en el tema.

L'evidència d'una inflació que es vol controlar, però que es queda amb actuacions de maquillatge puntual, és una referència que es porta per endavant més de 40 anys de tranquil·litat en un concepte emblemàtic del nostre creixement i la mateixa consolidació del model d'estat de benestar; però és que darrere d'aquesta referència estan totes les conseqüències polièdriques de la mateixa que fa que els preus dels béns i serveis es disparin fins a cotes insospitades, prop de la insostenibilitat. Els costos energètics, amb alces impossibles, o la pròpia cistella de la compra, cada cop més inaccessible, són els fets més emblemàtics per una ciutadania que ve assumint que la situació no es «calmarà» aviat, sinó que el que succeirà és una consolidació del marc ara vigent.

Davant de l'entorn definit, quines són les alternatives al respecte?, què se'ns ofereix des dels poders públics, amb grans esforços publicitaris, com si aquesta fos la garantia de solució, ara bé, poc es parla de la viabilitat d'aquestes ofertes d'ajuda i el que és més simptomàtic, com es podran mantenir en el futur.

Em sembla fonamental començar a parlar dels «canvis de comportament» que s'estan donant i que incidiran, no solament en la nostra manera de sobreviure, sinó també en el mateix marc econòmic que pot veure com opcions, fins ara possibilistes, queden aparcades en funció d'una indisponibilitat manifesta pels que eren els seus clients, és a dir, l'ordenació de la despesa de les famílies es modificarà de manera definitiva, amb canvis que es poden intuir, però que encara no són realitat.

Per no esmentar les grans decisions macroeconòmiques que també tocaran les economies familiars en marcs com el «crèdit», on podrem comprovar una baixada de les opcions hipotecàries i el que comportarà un fre per un sector amb greus problemes de supervivència, malgrat el seu pes dintre del mercat laboral, com és el relacionat amb la construcció.

En definitiva, estem en portes de canvis significatius, amb actors diversos, però amb resultats compartits; fins i tot, les mateixes administracions públiques, última opció a l'hora dels requisits i exigències comunitàries, es veuran necessitades d'aplicar criteris de prioritat en les seves decisions si realment volem ser capaços de donar alternatives, mínimament esperançadores.

Segurament, el fàcil és anar passant, esperant que tot torni a la tranquil·litat, sense ser conscients que el món global aplicarà els seus dictats, on tots serem part, agradi o no, per tant, que necessaris són els pactes en les gestions vitals si realment «volem sortir vius» de l'esvoranc on estem instal·lats.

Poder quedar-nos en «discussions de sofà», lluites partidistes, on tot acaba en «tu més», o «discursos vuits plens de demagògia» que en cap cas donen sortides possibles; però el que és evident és que tot això ens condiciona en el dia a dia. Opcionalment, podem continuar transitant per aquesta «línia» però no estaria de més que quelcom planteges altres posicionaments en allò que necessita alternatives pràctiques per a tots.

La via fiscal, a modificar per tots els implicats, o el mateix retall de despesa pública futura, amb l'aturada de projectes impossibles, o la necessitat de potenciar models vitals com el turisme, l'agricultura, o les noves tecnologies, no pot continuar sent un apartat més de les agendes de poder, sinó que s'ha d'especificar amb decisions urgents i vitals, no descontrolades, ni sotmeses a pressions de minories, respectables, però fora de l'interès comú en moments de crisi descontrolada.