Alhora de cop

Avui sortiré un momentet dels marges que jo mateix tinc estipulats per a aquesta columna per esbravar-me sobre la pel·li que ha guanyat els Òscars. Sobre el títol, vaja, que jo de cinema no hi entenc ni poc ni gaire. És clar que, ben mirat, em penso que no, que no me n'allunyaré gaire, perquè això també és política.

La pífia en la versió catalana de Everything Everywhere All at Once em sembla un exemple perfecte de la subordinació lingüística i la impossibilitat de superar-la. Qualsevol caparró no gaire contaminat l'hauria girat al català amb una fórmula com ara Tot de cop a tot arreu, o Tot alhora a tot arreu (fins i tot, Tot plegat, etc.); però no ha estat així, i ara el títol que ens hem d'empassar com una matraca omnipresent és aquest Tot a la vegada... calcat del castellà.

I doncs? Com devia anar la cosa? Doncs com va sempre, ves: o bé, opció u, ho ha fet algú massa incompetent per fer-ho bé i a la resta d'incompetents que revisen la cadena de producció els ha passat per alt (que és el cas més freqüent, però diria que aquesta vegada no) o, opció dos, la productora que s'hi juga els quartos en la distribució a les Espanyes ha posat determinades condicions. Com ara (i això és real com la vida mateixa) que els títols espanyol i català diferissin com menys millor; això, que a vostè i a mi ens pot semblar un caprici indefensable, és el pa de cada dia a la indústria cultural, en especial a l'audiovisual, i s'explica per les raons de sempre, que són les econòmiques: com més disgregat el mercat menys caixa per als inversors. De fet, reforça aquesta hipòtesi el cas d'un episodi de Mortadel·lo i Filemó de fa anys, Contra Jimmy el cachondo, que en versió catalana va haver de sortir com a Contra en Jimmy el catxondo perquè resulta que se'n va fer la pel·lícula i la productora va imposar, contravenint el criteri de la traductora, aquesta forma calcada i, no cal dir-ho, bàrbara.

Per què dic que això no té solució? Doncs també per les raons de sempre: mentre no tinguem capacitat decisòria com a mercat independent, les decisions les continuaran prenent uns altres, que no solament no tenen gota d'interès ni de sensibilitat per res que no sigui lo seu sinó precisament el contrari: qualsevol ocasió és bona per posar el dit a la nafra.

L'únic consol és que, això sí, podria haver estat pitjor. Si la traducció l'haguessin encarregada a algun departament de la nostra benvolguda administració, segurament ens l'hauria titulada Tot a la vegada arreu. Encara sort, oi?