Montse Adan i Josep Baiges, saba nova del PSC

No ho escoltareu gaire a dir, però, creieu-me, el que dona sentit a la política són els valors i les persones. Els valors amb majúscules. Són els valors els que milloren la societat en la qual vivim el que, en essència, és l'objectiu de la política –i no els insults, les desqualificacions o els discursos d'odi–.

El gran jugador de bàsquet Michael Jordan deia una frase que mereix ser recordada i tinguda en compte: «El talent individual guanya partits, sí... però són el treball en equip i la intel·ligència els que guanyen els campionats.» I tenia tota la raó.

Els i les socialistes, el PSC, no hem cregut mai en el cabdillisme acrític, en els grans líders –reals o presumptes– que es rodegen de mediocres per aconseguir que la seva veu sigui inqüestionada i es puguin vendre així com a pares de la pàtria o personatge totèmics que imposen la seva voluntat a tort i a dret. Persones vanitoses que es consideren imprescindibles i que venen a dir: «Després de mi el diluvi».

La falta d'humilitat, amics i amigues, és l'avantsala de la derrota. Des del PSC sempre hem tractat d'elaborar les nostres candidatures electorals pensant, exactament, en el contrari: que tots i totes aportem, que tots i totes sumem a l'hora de lluitar per defensar el bé comú, i que l'alcaldable no és cap líder inqüestionable sinó el primus inter pares d'una candidatura democràtica on tots i totes sumem i aportem. No volem gent amb el carnet a la boca, volem ciutadans compromesos amb el progrés social.

Jo mateix, com tants d'altres, vaig i incorporar-me a la llista del PSC de l'alcalde Recasens com a independent.

Per això, per posar només un exemple, estem realment molt satisfets de poder comptar en aquestes eleccions amb persones de la vàlua professional, ètica i humana de la Montse Adan o del Josep Baiges. La seva incorporació a les candidatures del PSC per Tarragona i Reus, respectivament, no és una casualitat o un fet aïllat. Representa una obertura a la societat i demostra de forma fefaent que el PSC ha ocupat la centralitat política a Catalunya i que suma noves aportacions, accents i tonalitats que basteixen el que el president Macià anomenava «la Catalunya gran», és a dir, la Catalunya inclusiva i no dividida que té en la seva pluralitat la seva fortalesa.

De la Montse Adan, tots i totes els que sou de Tarragona sabeu del seu amor i compromís amb la ciutat durant tota la seva trajectòria vital. Estem convençuts que serà una magnífica representant del poble tarragoní a la sala de plens i no tenim cap dubte –perquè així ho volem també– que si algun dia ha d'enfrontar-se políticament amb qui sigui per defensar la seva ciutat ho farà sense dubtar ni una mil·lèsima de segon. Igual com ho farà també el Rubèn Viñuales com a alcalde de tots i de totes si obté, com així espero, la confiança majoritària de la ciutadania.

I exactament el mateix pel que fa a Josep Baiges. La seva identitat amb el món de Reus, i els reusencs i reusenques m'entendreu a la perfecció, és total i sense màcula de reserva mental alguna. El fet que s'hagi incorporat a la llista electoral del PSC és un autèntic honor per a nosaltres. Sense exagerar. Amb la Sandra d'alcaldessa i el Josep a la sala de plens, el Reus que va donar nom a l'adagio Reus-París –Londres polvoritzarà tots els sostres de cristall que li vulguin imposar. No en tingueu cap dubte.

Les incorporacions de companys i companyes, d'amics i amigues, com el Josep o la Montse representen un valor afegit de dimensions extraordinàries per a les candidatures municipals del PSC, igual com passa a molts pobles i ciutats de les comarques tarragonines.

Mireu, n'hi ha alguns –pocs afortunadament– que us diran que el millor a la vida és garantir-vos una comoditat personal individual i «passar» de tot. El pas endavant valent que acaben de fer el Josep o la Montse va, justament, en la direcció contrària: és el del compromís per millorar la teva societat, el benestar dels teus veïns, de la teva gent. De lluitar en defensa del bé comú.

Perquè és el camí que ells ens assenyalen, el de comprometre's amb passió i vocació de servei públic donant un ajut solidari als altres, el que farà que els nostres ajuntaments siguin, realment, la casa de tots i de totes. No us sembla?