Tren tram del Camp: una solució tècnicament cara i obsoleta

Fa temps que la Generalitat estudia la implantació d'una solució de mobilitat pel Camp de Tarragona, benvinguda la reconeixença del nostre territori, segona àrea metropolitana del país.

El primer error de plantejament és encarregar l'estudi de mobilitat, a una empresa de ferrocarrils FGC: solució proposada «roda de ferro»- tramvia. Estem parlant d'una solució del segle XIX (ara estem al XXI), els primers tramvies de Nova York són del 1.832 (de quasi fa dos-cents anys).

És una base objectiva de «bona governança» pública assignar les inversions necessàries sota la base d'eficiència i no malbaratament de recursos. Aquesta base no es dona al plantejament de solució proposat al tren tram del Camp amb un total de 543 milions d'euros.

És una llàstima també que no es recomani una energia no contaminant com pot ser l'hidrogen, ja que a Tarragona acabem de constituir la Vall de l'Hidrogen Verd amb la col·laboració de la URV i el clúster químic, tan rellevant a les nostres contrades. L'electricitat consumida serà verda o nuclear? O d'altra procedència?

Tornem al sistema tramvia: necessitem vies i catenària. Les vies, damunt d'una capa de formigó i ferro, de molt costosa execució a la trama urbana (clavegueram, conduccions de llum aigua, gas, fibra ...) i la catenària amb la seva presència als carrers i també de cost elevat. Les rodes de ferro suposen soroll amb el pas del temps i un traçat sinuós a la ciutat.

De fet, per la proposta presentada, ja veiem que cada quilòmetre costa al voltant de 10 milions d'euros, una xifra molt elevada.

El sistema que proposem és un bus articulat (mogut per energia elèctrica o hidrogen) que circula amb pas exclusiu pels carrers i vies de circulació amb pas preferent, és dir, només li fa falta delimitar el seu pas als carrers actuals i fer les estacions de parada i senyalització pròpia. Amb tota seguretat passem dels 10 milions d'euros per quilòmetre a uns 2 milions d'euros, el que suposa un estalvi molt gran (376 milions d'euros) que aprofitem per donar servei ja a tota la línia (47 km) prevista i no demorar més la seva utilització pels ciutadans.

També és qüestionable que una unitat de tramvia costi la barbaritat de quasi 8 milions d'euos per unitat i pel tipus de vehicle s'hagi de disposar d'un taller de manteniment.

Pretendre que el primer tram (Cambrils, Vila-seca, Salou) tingui 9.500.000 viatgers a l'any (és a dir 26.000 al dia) és una previsió totalment equivocada, tenint en compte els 335.000 habitants, ja que seria el 7,5% de la població cada dia.

Rendibilitzar els quasi 600 milions d'euros d'inversió per 12.500.000 viatgers és també equivocat, només d'interès del capital del 4% són 24 milions d'euros l'any als que hem d'afegir cost de personal, energia, manteniment i administració... A quant resulta el preu del bitllet? La ràtio passatgers-inversió dona 63, el que significa que no es pot justificar la inversió, es desaconsellable (de fet la majoria de tramvies a Espanya no són rendibles).

Per fi un altre argument cabdal: la solució tramvia és rígida, en canvi, la tipus bus, és molt més adaptable a la trama urbana, ja que es pretén la seva entrada a Tarragona, Reus i barris.

Diuen que és de savis rectificar. Som a temps de fer un sistema modern i adequat a una economia condicionada per factors rellevants que s'han de considerar.