La decadència de Tarragona, el POUM i la ciutat 2060

Fa dues setmanes que vam encetar al Diari Més la campanya Stop decadència Tarragona. Convidem a tots els tarragonins a consultar el decàleg d'aquesta campanya que busca el creixement i el consens a la pàgina web www.stopdecadenciatgn.com on es pot comprovar que, tot i un estil provocador, es busca efectivament el consens: Tothom pot adherir-se i subscriure els deu punts que allà s'expliquen.

Partim de la unanimitat en el diagnòstic que Tarragona està en decadència. Tots els tarragonins tenim un reguitzell d'exemples que evidencien l'embrutiment de la ciutat, que perdem oportunitats i població. Que cada dia ens empobrim més. Impera la deixadesa.

La campanya Stop decadència Tarragona pretén sacsejar als ciutadans de Tarragona perquè els que han de revertir aquesta situació, els polítics, ens expliquin quines són les seves propostes. En concret la principal eina que té l'Ajuntament per a planificar els propers 30, 40 anys en matèria d'urbanisme, equipaments municipals, infraestructures i habitatge, tot modelant la nostra ciutat del futur, la seva activitat econòmica i la seva població: el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM).

Quin millor moment per aconseguir-ho que abans d'unes eleccions municipals? El pròxim 28 de maig escollirem els regidors per als quatre anys vinents. Aquests representants seran els responsables d'aprovar un nou POUM, la Tarragona dels futurs decennis. La qüestió és que ens informin als tarragonins, perquè puguem votar, quin és el seu model de ciutat, quina Tarragona proposen per al 2060. Sota quin paradigma encabeixen aquell model de ciutat.

L'Ajuntament, el que plega en aquestes eleccions de maig, ha fet una proposta de POUM, que està en fase informativa, amb un suport de 13 o 14 vots de 27, que s'emmarca en un paradigma de decreixement. No aspira a créixer, com a molt a mantenir. Mantenir població, que es tradueix en pèrdua d'habitants que fugen als municipis del voltant, que no deixen de créixer. Mantenir habitatge social, que es tradueix en concentració d'una oferta minsa als barris de Ponent (no hi pot haver habitatge social al Nord, a Llevant? Per què?). Mantenir tota Tarragona, tret d'algun desenvolupament a Ponent, sense cap plantejament de millores al Nord, al Centre, a Llevant. Mantenir el nivell d'ingressos de l'Ajuntament, renunciant a millorar l'eficiència, l'abaratiment, de la prestació dels serveis a tot Llevant i Nord de la ciutat...

A Creix Tarragona pensem que aquest paradigma és un error. Que és necessari créixer per tal de fomentar la cohesió social i econòmica, de manera ben planificada, que garanteixi la sostenibilitat. Què hi pensen la resta de candidatures?

A hores d'ara, aquest és el problema: ens demanaran el vot sense explicar-nos què pensen i què volen fer. Hi ha dues excuses per amagar-se i no entomar aquesta qüestió: per una banda, quins interessos inspiren la campanya Stop decadència Tarragona, o sigui, qui “està al darrere”. Per una altra banda, que vam perdre el suport de les organitzacions que estaven al començament.

Tot i que no deixen de ser excuses, expliquem-ho començant pel final: el mateix dia que va començar la campanya va aparèixer alguna veu desqualificant un suposat mal gust. A aquesta desqualificació prou tendenciosa i esbiaixada la van seguir, a bodes em convides, un parell de tocs a sometent i, com a millor exponent de la decadència de la nostra ciutat, tot i l'evidència del recaragolament del pretès argument, tothom renuncia a dir la seva. Ni el Fidel Castro baixant les escales del faristol meravellant-se que no té oposició! Aquesta és la classe dirigent que ens ha de rescatar de la decadència?

Darrere l'associació Creix Tarragona, de la campanya, hi ha tarragonins convençuts que la situació de decadència de la nostra ciutat no és una situació irreversible, una condemna bíblica. Ara bé, vist l'efecte que té un qualsevol toc a sometent, com es repleguen les fileres i l'actuació unànime, a veure qui és el que gosa donar la cara?! Hi pot haver interès econòmic, és clar! Però no perdem de vista que el que s'està demanant és que sigui l'Ajuntament qui fixi com s'ha de créixer, quins són els límits i assegurar aquest creixement de manera sostenible i que cohesioni.

No entenem com a fracàs haver-nos topat amb l'evidència del que denunciàvem: Tarragona està en decadència i els dirigents polítics tenen una responsabilitat. Abans al contrari, el que molts poden veure com a fracàs ens encoratja, encara més, a continuar esperonant als tarragonins a reclamar als partits polítics que exerceixin les seves obligacions i que ens expliquin què volen fer amb els nostres vots per definir quina Tarragona ens ofereixen pel 2060.