Cartells de la vida moderna

Al CaixaForum hi ha l'exposició Els orígens de cartell de la vida moderna. L'art publicitari. Des de la seva aparició a finals del segle XIX, el cartell va ser un reflex immediat de les innovacions artístiques i les inquietuds especials del moment. Va servir d'estímul al comerç i a la competència empresarial, i va fomentar les activitats lúdiques i de lleure. Aquestes característiques corresponen a quatre grans funcions que el cartellisme va complir al llarg del segle XX: 1. La polarització de l'art; 2. La democratització de la societat; 3. El desenvolupament de la societat de consum i 4. La incorporació de la cultura de l'oci a la vida diària.

Totes les cultures han plasmat els seus costums i ideologies en objectes d'ús quotidià i de baix preu que avui poden ser admirats als museus com obres d'art, alguns cartells en són un exemple, perquè, a més de tenir un valor d'origen pràcticament nul, eren consumits de manera passiva, fixats al carrer. El cartell, més que cap altra variant artística, va tenir la característica d'impactar a la societat i reflectir-la. En altres paraules, el cartellisme va representar un revulsiu social i, a la vegada, va ser l'expressió estètica de la societat. Per tant, constitueix una original narració iconogràfica de la nostra cultura.

El cartell va ser un dels primers mitjans de comunicació massiva i que va incidir en una societat que, consegüentment, era lluny de la saturació actual de missatges comercials. El cartellisme polític o comercial del segle ja tenia un vessant teòric ben definit per aconseguir els seus objectius. L'artista sabia que el poder i la força del cartell se centraven en la capacitat de comunicar instantàniament un missatge, amb una clara intenció que sorprengués i fos recordat. En definitiva, es tractava de persuadir el públic creant una opinió de compra o bé orientant-lo cap a un posicionament polític.

A començaments del segle XX estava de moda debatre si la publicitat era art o no i, en conseqüència, si ho era el cartell, que en representava la màxima expressió. El 1929, l'holandès Albert Hahn (caricaturista polític, cartellista i dissenyador de portades de llibres) deia que «l'art publicitari que ens interessa és aquell tipus d'art que pugui veure tothom... És un art del carrer pur i simple i com a tal, popular». El cartell és, essencialment, un missatge per ser exposat sempre públicament, mentre que en el cas de la pintura l'exhibició pública no és essencial. El cartell es crea per estar col·locat a l'aire lliure, a plena llum, ans al contrari, és necessari que estigui en completa oposició. A diferència del que passa en altres expressions artístiques, el dibuixant realitzava l'encàrrec concret d'una entitat privada o pública i estava condicionat per l'entorn social, polític, comercial i cultural al qual anava adreçat. El cartell és per definició un mitjà de comunicació visual i, per tant, ha d'explicar el seu missatge per ell mateix, amb l'ajut de la imatge i el text.

A Catalunya, l'origen del cartell litogràfic s'emmarca dins el Modernisme, moviment que a la resta de l'Estat va ser molt dèbil. El binomi indústria-cartell català va seguir un procés més lent que a la resta d'Europa. Era molt més artesanal i precari. Tant les pedres i les planxes com els papers emprats eren com a màxim de 70 per 100 i eren moguts manualment. Abans que existís la ràdio, abans que els diaris fossin il·lustrats i fessin grans tirades, abans que el cinema en blanc i negre es popularitzés, el cartell va irrompre en l'escena pública i es convertí en el primer mass media, tot i que la denominada edat d'or del cartell no es va donar fins a la fi de segle XIX i el començament del segle XX, una època que des d'una perspectiva burgesa és considerada la Belle Époque, i des d'una perspectiva social, la de les transformacions en el món del treball, ja que coincideix amb l'aparició dels sindicats i del moviment obrer en general. Quins eren els professionals preparats per realitzar-los i produir-los? Els més aptes eren els pintors i dibuixants, que havien estat formats en les Escoles d'Arts i Oficis i Belles Arts amb criteris totalment acadèmics. Les figures destacades del cartellisme català del tombant del segle XIX han estat, en primer lloc, dos grans referents en l'àmbit europeu: Alexandre de Riquer (1856-1920) i Ramon Casas ( 1866-1932). En un ordre estrictament cronològic cal destacar l'aportació de Josep Pellicer (1842-1901), Lluís Labarta (1852-1924), Miquel Utrillo (1862-1934), Joan Llaverias (1865-1938), Antonio Utrillo (1867-1944), Josep Triadó (1870-1929), Francisco Cidón (1871-1943), Adrià Gual (1872-1943), Frances d'A Galí (1880-1965). Ricard Opisso (1880-1966), Josep Segrelles (1885-1969), Rafel de Penbagos (1889-1954), Josep Alumà (1897-1975), i Salvador Dalí (1904-1989).

Al CaixaForum podem gaudir principalment del fons de cartells històrics del Museu Nacional d'Art de Catalunya amb l'objectiu de mostrar l'eclosió del cartellisme, una forma d'art nova que, sorgida dels avanços tecnològics, va arribar al gran públic per promocionar i anunciar des dels últims productes i esdeveniments pròxims fins a ideologies contemporànies. Els primers cartells artístics van servir per proclamar a gran escala l'arribada de la vida moderna i els inicis d'un nou segle. L'exposició és molt il·lustrativa i un gaudi per a la mirada, que està acompanyada d'una sèrie de panels que ens ajuden a entendre millor l'evolució d'aquest patrimoni cultural: 1. L'art del carrer. El cartell modern; 2 Entorn del cartellisme; 3. La revolució litogràfica. Una tècnica per a un fi; 4. L'estampa japonesa, La modernitat del Japó, 5. Musa i objecte. La dona com a reclam i 6. Anunciar la vida moderna. Fins al 26 de juliol amic i desconegut lector tens l'oportunitat de veure aquesta magnífica mostra de cartells publicitaris que tenen més de cent anys de vida i encara, molts d'ells, estan vius.