Criança dels fills: la corresponsabilitat de les empreses

En els darrers anys hem avançat molt en el tema de la corresponsabilitat a les famílies a l'hora de fer-se càrrec dels fills, tot i que encara queda molt per fer. Traduït, perquè de vegades aquests termes eufemístics tenen el defecte de no expressar clarament de què estem parlant: corresponsabilitat significa a la pràctica que els homes s'impliquin molt més en aquest deure familiar, que històricament ha recaigut gairebé de manera exclusiva sobre les dones.

És un tema d'igualtat i, com deia, encara queda molt per avançar. A nivell de consciència social: encara hi ha massa homes que no empatitzen amb aquest avenç social. Però també cal implicar més a les empreses en un repte que és de tota la societat. En els darrers anys, i en paral·lel a la creixent implicació de molts homes en aquesta corresponsabilitat s'han incrementat els permisos per naixement entre els homes. Una tendència que, a moltes empreses, normalment les més masculinitzades, no ha anat acompanyada d'allò que se suposa que ha de comportar una absència d'una certa durada: substituir la persona que s'acull al seu dret a, provisionalment, aparcar la seva funció i les seves tasques a l'estructura per un altre professional que garanteixi que el funcionament de l'organització no es ressent (o és ressent mínimament) de l'absència, legítima i temporal, d'aquest treballador. Com tampoc s'hauria d'estigmatitzar a les persones que optin per la reducció de jornada, que no s'interpreti com una falta de compromís i se'l penalitzi en termes de la seva projecció.

És evident que tot això suposa un esforç per a l'empresa. Relatiu, perquè no oblidem que els permisos per naixement estan coberts pels diners públics. Però és un cost de gestió que s'ha d'assumir. Perquè, com dèiem, estem parlant d'un repte, el de la igualtat, que és un repte de tots. Però també per, i això hauria de convèncer les empreses més reticents a assumir aquests costos, perquè forçar l'estructura perquè menys persones facin la mateixa feina o, fins i tot, ningú assumeixi les tasques del treballador que té el permís, no és positiu en termes de competitivitat. I, en el context actual, és un risc que cap empresa hauria d'assumir

Afortunadament, les empreses s'omplen la boca amb la conciliació. I hem avançat molt. Però estaria bé que anem omplint aquests forats que queden per conquerir perquè quan pronunciem aquestes paraules tan grandiloqüents estiguin plenes de contingut concret. Aquell al que ens obliga l'evolució de la societat, una evolució a la que les empreses han d'adaptar-se amb la mateixa velocitat amb la que s'adapten als seus respectius mercats. És una qüestió de valors i de responsabilitat social corporativa, sí, però a l'era de l'employee branding, en què les empreses han d'esforçar-se per retenir el seu talent amb les seves polítiques laborals, és també una qüestió de competitivitat.