La justícia col·lapsada està que crema

La setmana passada els mitjans de comunicació van donar la notícia que tot l'enrenou que va significar la venda de la fàbrica del gas, al costat del riu Francolí, per construir el centre comercial Parc Central està encara per tancar judicialment. Han passat ja trenta anys. Com és possible que els temes judicials es resolguin de manera tan lenta? Ara estem immersos en la realitat que el 80% del personal de Justícia està en vaga d'una manera intermitent.

Des del 17 d'abril es va iniciar una vaga parcial indefinida, amb parades des de les 10 fins a les 13 hores. Reclamen un increment salarial, un major reconeixement professional i retributiu i un nou estatut que ja fa anys que reivindiquen. Es tracta d'una vaga general provocada primer pels lletrats de l'administració de justícia, seguits pels funcionaris, els advocats de torn d'ofici i també pels jutges i fiscals, que tots a una creuen que el Ministeri de Justícia els ha espentejat anar a una vaga que ningú desitjava. La raó de les vagues és purament econòmica: vint anys de sous congelats amb una baixada patida en el 2009 i que encara no han recuperat. La manca de personal i de mitjans tècnics que perllonguen els processos judicials durant anys i anys. Aquesta és la realitat de l'estat general de la justícia espanyola.

Els jutges es senten abandonats i creuen que ara és el moment de pressionar al Govern per acceptar les reivindicacions abans que arriben les eleccions generals, perquè si no és així hauran d'esperar, potser, tres anys una altra oportunitat. Els representants de l'Associació Professional de La Magistratura (APM), l'Asociación Judicial Francisco de Vitoria (ALFV), el Foro Judicial Independiente (JFI), la Asociación de Fiscales i l'Asociación Profesional Independiente de Fiscales (APIF) van subscriure «la necessitat d'una actualització i adequació retributiva raonable». Tots els convocants de la vaga expliquen que, encara que la indisposició existent en la carrera és aliè al que passa a la cúpula judicial, entenen que no ajuda a la crispació dins del món judicial les positures dels principals partits polítics que estan permetent que el CGPJ romana en funcions des de desembre del 2018 i que impedeix nominar a magistrats de l'Alt Tribunal i de presidències de tribunals superiors, i que estan portant a més retardaments en les sentències i a empitjorar la imatge de la justícia.

Des de les entitats professionals ens recorden que són els polítics i no els jutges, els que estan provocant aquesta imatge tan real de la politització de la justícia que estem comprovant dia rere dia. També l'inrevés, que la justícia s'ha polititzat. Tot plegat és força insostenible. El mateix òrgan judicial ha manifestat per activa i per passiva que està a prop del col·lapse per la falta de magistrats. Se sap que d'aquesta manera la ciutadania ve minvats els seus drets amb uns processos judicials interminables.

Sabem els sous que cobren els professionals. Els lletrats i els secretaris judicials cobren sous bruts entre els 37.697 i els 57.722 euros, la mitjana rondaria els 42.000 euros. Hi ha 45.000 funcionaris, els auxiliars i els gestors cobren 923 i 1.238 euros, respectivament; hi ha complements de 200 per lloc de treball i altres que apliquen les autonomies, que poden ser 400 euros més al mes. Els magistrats i els jutges sumen 5.343 (01/01/2023), i tenim 2.600 fiscals; la ràtio espanyola és 11,5 jutges i 5,5 fiscals per 100.000 habitants, sent 21 i 11 a Europa, respectivament; els sous oscil·len entre els 2.000 i els 5.000 euros mensuals els jutges i els magistrats, sent entre 2.700 i 5.000 euros, els fiscals; la mitjana són els 52.000 euros. Tenim 43.696 advocats d'ofici que l'any 2021 van atendre 1.923.183 assumptes de justícia gratuïta, un 20,2% més que el 2020; els ingressos anuals de mitjana és de 22,00 euros.

En resum, l'administració judicial està col·lapsada: manquen mitjans, sobrecàrrega de treball, programes informàtics obsolets, abandonament dels governants, sous baixos, organització més que dolenta, assignacions de tasques que no corresponen... Hi ha oficines que reben 1.200 expedients en un any, però també n'hi ha que en reben 2.500. Malgrat que totes aquestes circumstàncies hi ha magistrats que treballen a topall: al matí se celebren les vistes, recursos, dubtes de tramitació, i a la tarda, es dicten les sentències. Els temes es complicaran molt més si no s'arriben a acords, ja que la parada administrativa va deixar més de 700.000 actuacions congelades i uns 20.000 processos judicials suspesos en tot el país. El cos de funcionaris denuncien que fan feines que correspondrien a jutges o lletrats, sense cap compensació econòmica. Van començar els lletrats, després els funcionaris i poden seguir ara els fiscals i jutges. Tenim la Justícia col·lapsada i un personal més que cremat.