La indústria turística

Malgrat la campanya electoral, on totes les opcions diuen la seva, a l'hora de buscar el vot, poc es comenten temes vitals pel nostre futur, per garantir una mínima estabilitat econòmica, en tots els sentits. Segurament, el fàcil és parlar de generalitats, temes mediàtics induïts, política global o anècdotes puntuals, això no obstant, que poc es discuteix dels grans problemes de viabilitat que, com a país, són plantejats i que es van ajornant en funció dels «costos electorals» que, en cada cas, comporta la presa de determinades decisions que poden no tenir el consens desitjat.

En els darrers temps, existeix una discussió, crec que encara minoritària, que es permet posar en dubte l'únic model d'èxit que tenim, el turisme, que es veu, per part d'alguns, com quelcom desbocat, al que s'ha de posar fre. D'entrada em sembla que tot es pot discutir, ara bé, en cap cas escolto alternatives al respecte, quan sembla que, per una part de la ciutadania, es veu la indústria turística com una cosa negativa.

L'oblit, no sé si interessat, que l'única indústria de la qual podem gaudir amb garanties de futur, és la que afecta el turisme, no sé si és intencionat, en tot cas, sí irresponsable.

És evident que soc un franc defensor de l'oci, com un negoci a desenvolupar, i que seria bo posar límits a determinades conseqüències que pot comportar, però el que estic convençut és que el seu pes econòmic, llocs de treball –impostos– sinergies empresarials, és un fet que no podem posar en perill, encara que això suposi sacrificis, per una societat acostumada a un personalisme absolut, oblidant un bé comú que es veu llunyà a l'hora de valorar el seu nivell de supervivència.

Sembla inapel·lable que el negoci de viatges turístics, comporta tot el que he esmentat, de manera especial «la solució» per milers de famílies que veuen la seva viabilitat en funció del manteniment de l'increment de visitants a casa nostra, però és que a més, els nostres «creixements», en un model d'estat de benestar anhelat, impliquen disposar d'ingressos que facin possible el seu manteniment; per tant, no entenc a aquells que s'oposen a la proposta turística, en funció d'arguments ben pobres, però que tenen la seva repercussió mediàtica.

Què seria del país si no disposéssim d'un potencial turístic com el que tenim, a on estaria la nostra econòmica, en què treballarien els milers de persones implicades en el sector, etc.

En el seu moment, a casa nostra, vàrem poder veure l'oposició a projectes emblemàtics, com el transvasament d'aigües de l'Ebre, el mateix parc temàtic, o la potenciació a determinats municipis, apostant per la proposta referida de manera quasi exclusiva; seria bo escoltar, ara, a tots aquells que estaven en contra de tot el que esmento, i que, en cap cas, han fet referència al que hauria sigut un error garrafal apuntant-se, avui, a l'èxit sense cap rubor.

No sé si el demà encara consolidarà el lideratge turístic en l'àmbit global, el que estic segur és que posar en dubte el mateix, avui, és un exercici d'irresponsabilitat manifesta; totalment d'acord en buscar posar en marxa mecanismes de millora objectiva, però en cap cas limitar propostes de viabilitat real, especialment perquè, agradi o no, no tenim cap altra alternativa possible.

Per cert, que fàcil és criticar sense oferir altres propostes noves, amb garanties, en un exercici d'individualisme sense límits, on sembla que el que és de tots, es pot aparcar en funció d'aquest intent d'intervencionisme, desitjat per alguns.