El Camp de Tarragona, el nucli químic de l'Estat

El passat 15 de maig, a Vila-seca, Esquerra Republicana de Catalunya vàrem presentar les conclusions de la “Ponència d'estudi sobre seguretat i impacte ambiental de les grans instal·lacions industrials, especialment les químiques i petroquímiques i del transport de les seves mercaderies”. Aquesta Ponència la vàrem proposar nosaltres al Senat, arran de l'accident d'IQOXE, i es va anar substanciant a la Comissió d'Indústria, durant els últims mesos, amb la intervenció de destacats experts.

Amb tot, i malgrat que ja estaven totes les compareixences finalitzades, la convocatòria avançada d'eleccions generals ha provocat la finalització abrupta dels treballs. És una llàstima que el tacticisme polític del PSOE no hagi deixat tancar múltiples temes importants com aquest. La nostra proposta principal és la creació d'una Agència de la Indústria Química que s'ubiqui al Camp de Tarragona. Es tractaria d'un organisme públic i multidisciplinari, amb representació de totes les administracions (europees, estatals, autonòmiques i municipals), amb la intervenció d'Inspecció de Treball i Departaments com el de Medi Ambient i Indústria. Considerem que, tot i l'abast estatal de l'Agència, la seu hauria d'estar al Camp de Tarragona perquè comptem amb el segon polígon químic més gran d'Europa, una universitat potentíssima, un port que permet la importació d'hidrogen i la implementació d'un centre especialitzat en descarbonització. Som, doncs, el lloc idoni per acollir aquest organisme. Un ens que, creiem, reportarà grans beneficis al territori, ja siguin econòmics, d'atracció de talent i sobretot de millora de la indústria química, una qüestió que ens afecta a tots.

Aquesta agència ha d'esdevenir l'actor principal del sector i, per tant, hauria de disposar dels mitjans, atribucions, coneixements i capacitat per vigilar els processos que es duen a terme als diferents centres químics. Així mateix, aquest organisme ha de tenir capacitat de proposar modificacions legislatives i exercir funcions executives. Així doncs, podria actuar de manera proactiva en matèria de supervisió, inspecció, atorgament de llicències, certificació, recerca i, fins i tot, poder fiscalitzador i sancionador. Aquest organisme, en última instància, ha de tenir la capacitat d'expropiació d'indústries, en cas que operin amb males praxis de manera recurrent i sistèmica. Sabem que es tracta d'unes atribucions molt importants, fins i tot dures. Però responen a un objectiu principal i insubordinable: la seguretat de tots i cadascun dels habitants del Camp de Tarragona. Això no està renyit amb les empreses del sector. Creguin-me, hi he tractat en múltiples ocasions. Per molt que a alguns els hi costi de creure, com més segura és una empresa també és més viable. O és que algú creu que una empresa que pateixi accidents té al davant un futur esperançador?

Una altra de les funcions que hem detectat interessant seria la capacitat d'implementar un canvi en el sistema d'inspecció. En aquest sentit, proposem la creació d'un cos específic d'inspectors especialitzats en la seguretat de les indústries químiques. Aquest equip hauria de ser suficient en nombre i gaudir de més autoritat de la que tenen actualment. Hem de tenir present que, sorprenentment, els inspectors han de demanar permís per entrar a les instal·lacions. Per tant, hem detectat la necessitat que els inspectors puguin accedir a qualsevol empresa sense avís previ.

Així mateix, proposem la creació d'un registre d'accidents i que s'informi de totes les incidències del sector a la Unió Europea. Ara, Espanya només reporta un 5% de les incidències del sector. Cal més transparència. I tenint en compte que la majoria d'accidents tenen lloc en empreses subcontractades, suggerim que se'ls exigeixin els mateixos estàndards de qualitat, formació i responsabilitats que a les altres empreses. En aquesta línia també proposem que es defineixi el delicte de risc per a la població i que s'augmentin les penes per a aquells que actuïn amb mala praxi. Repeteixo, la seguretat per sobre de tot.

Cal també posar èmfasi en els controls dels compostos, que han de ser més exhaustius. Demanem que s'analitzin més quantitat de compostos i que es tinguin en compte els episodis puntuals de contaminació, més que les mitjanes anuals. Tot i que les indústries es localitzin aquí, hi ha estudis que indiquen que els seus efectes poden arribar a centenars de quilòmetres. Cal apostar per utilitzar models de dispersió de la contaminació, tenint en compte l'orografia i la meteorologia. Això permet fer un seguiment dels nivells de concentració de diferents elements contaminants de manera individualitzada.

Altres propostes que posem damunt la taula: bunqueritzar les sales de control de les plantes químiques i els reactors amb risc d'explosió; dotar els equips d'intervenció de tecnologia adequada per poder detectar concentracions nocives i tòxiques per la població; incrementar la dotació de bombers i oferir-los formació continuada, així com informar-los dels productes químics que hi ha en cada instal·lació per poder actuar amb seguretat i eficiència. Creiem que també cal modificar la normativa SEVESO, ja que s'hi han detectat deficiències referents al transport de mercaderies perilloses i els ports en queden exclosos; que les empreses comptin amb un servei de prevenció pròpia; així com la creació d'uns serveis de prevenció mancomunats. En definitiva, indústria, seguretat i desenvolupament. Volem la indústria química, sabem tot el que aporta al territori. Però també volem que sigui encara millor i més segura.