El llegat del patrimoni

Mereix record la inefable seqüència de la pel·lícula de Monty Python La vida de Brian quan els palestins revolucionaris es pregunten «Què ens han donat mai els romans?», i responen gradualment: «Bé, l'aqüeducte. I el sanejament. I les carreteres. Els regadius. Medicina. Educació. I el vi. Banys públics. I que sigui segur caminar pels carrers de nit...». Els presents ajupen el cap i canvien de tema.

Vivim en el capteniment que els romans ens deixaren, sobretot, pedres. Val a dir que no es pot parlar dels romans com uns estrangers invasors. Tot i que la nomenclatura ho suggereixi quan hi ha marcat a tot arreu C.V.T.T.: Colonia Urbs Triumphalis Tarraco, el cert és que set o vuit segles d'història no són d'una colònia. Els ciutadans de Tarraco eren naturals d'aquí, romanitzats culturalment i totalment integrats en l'imperi, del que van ser capital un temps.

Una visió materialista i, també, arqueològica, centre en les pedres el llegat, obviant tota la resta del llegat de vegades considerat «immaterial», però què, pel seu ús diari, està absolutament incorporat i integrat en la societat actual.

La llengua, el nostre mitjà de comunicació és potser el més important. És bastant obvi que parlem llatí, amb accent català, oi? Més del 60% del vocabulari català és llatí, si més no en el seu origen. En alguns àmbits com la cúria, la justícia o la medicina, molts vocables que s'han creat després que l'imperi romà com tal hagués desaparegut, estan construïts sobre arrels llatines o gregues. I, encara més rellevant, l'escriptura, l'expressió gràfica del llenguatge, l'abecedari que fem servir i que esteu llegint, és romà. És cert, però, que les lletres minúscules apareixerien a l'edat mitjana i que ara, avui dia, quan escrivim a les xarxes socials, escriure-ho tot amb majúscules és com si s'estigués cridant. No tant els números, incorporats des de les cultures àrabs i, especialment, l'aparició del zero, que ha permès el desenvolupament de l'àlgebra i les matemàtiques en general.

Romanes són les celebracions i molts costums. Els dos solsticis marquen festivitats com les saturnalia, al Cap d'Any i per Sant Joan. Com ho és el calendari anual julià, parcialment modificat per Sant Gregori. I sempre he pensat que alguna relació ha d'haver-hi entre les festes majors, quan el 19 d'agost i el 23 de setembre respectivament coincideixen amb l'aniversari de la mort i del naixement de Cèsar August, el millor alcalde que mai ha tingut la ciutat.

Tot això és el patrimoni del qual gaudim i, també, el patrimoni que hem de preservar, compartir i desenvolupar.

Les pedres, la muralla, el circ, el fòrum, la pedrera del Mèdol, les vil·les dels Munts o de Centcelles, són el continent. Tot l'altra és el contingut.