Els nous governs municipals

Amb les sorpreses de darrera hora, la realitat és que ja estan constituïts els diferents governs de les ciutats i pobles, amb el que això suposa per conèixer la realitat de l'exercici del poder en els poders mesos, pels que tenen l'obligació d'exercir la tasca pública més propera a la ciutadania.

Segurament, ara, s'haurà de veure com, tot això, es concreta, perquè l'evidència posa de manifest que, en molts municipis de referència, no es tenen majories suficients, per poder aplicar programes de govern, amb suports concrets i que tot queda obert a la necessitat de buscar pactes específics.

Sembla, a més, evident que molts acords s'allunyen de la pràctica propera, i troben la seva realitat en funció d'altres paràmetres que res tenen a veure amb la situació local, ara bé, aquesta és la dinàmica de la política, i a partir d'aquí s'haurà de tirar endavant per oferir a la ciutadania actuacions tangibles que permetin valorar la gestió que els hi és més directa.

Molta és la feina que tindran els nouvinguts, que segurament es trobaran amb acords i decisions contràries al que volen, en tot cas, la seva tasca serà la de reconduir les situacions per garantir millores en la gestió que justifiquin els suports rebuts.

No crec que sigui el moment de retreure res, sinó de treballar en un model, cadascú el seu, lligat a les promeses i als compromisos assolits. Es diu que la nova campanya electoral comença l'endemà d'acabar la darrera, i seria bo que tots els implicats, fossin conscients d'això, com una garantia d'implicació absoluta, en el desenvolupament de la confiança rebuda.

Pel que fa a l'oposició, a la que es passa després de tenir el poder, o on es ratifica, novament, per la manca de la falta de resultats electorals desitjats, també té una sèrie d'obligacions noves, i no solament de control del govern, sinó també d'aportar tot el que calgui, sabent posar com prioritat l'interès de la ciutat per damunt de l'opció política. Ja sé que el que dic és fàcil de comentar i molt difícil de concretar, però no estaria de més fer esforços en aquest sentit. No tot pot quedar en un canvi de cadires, sinó que hauria d'anar més lluny, en un concepte de cooperació mútua de tots els implicats, en la trobada de punts d'acord, vitals pel futur.

Es poden quedar tots en un exercici de cinisme partidista, on el que realment importa és el demà de la mateixa opció partidista que es representa, però no seria bo no començar a plantejar alternatives de gestió que comportin donar a la gent unes respostes, que en la majoria d'ocasions, ni tenen «color polític» ni formen part del debat partidista; així, fixar prioritats de despeses urgents, concretar iniciatives que tenen el suport garantit, o obrir els Ajuntaments a la ciutadania, en un exercici clar de participació, no solament mediàtic, sinó de veritat, és un model pel qual s'hauria de lluitar.

Reconec que tot el que esmento, en les grans ciutats, quedarà relegat a la mateixa lluita electoral de les eleccions generals, però seria aconsellable començar a buscar implicacions urgents, si no volem que, novament, els electors es puguin veure enganyats per una manera de fer que poc té a veure amb els programes electorals exposats, en el seu dia, i que no haurien d'oblidar-se, per molt que es donin justificacions i excuses impossibles.

L'exercici de la democràcia comporta l'existència de guanyadors i perdedors, a l'hora d'assolir el govern, de totes maneres, només acceptant el mateix marc que ens hem donat, conquerirem que «la llibertat democràtica», de la que tots parlen, i que massa vegades només es limita al període preelectoral, però que desapareix en la quotidianitat; per tant, la responsabilitat dels elegits, hauria de ser emblemàtica, per una societat que es vol veure reflectida, en uns dirigents que sàpiguen llegir, el present i el futur amb garanties, per anar millor com a comunitat, malgrat les seves pròpies contradiccions, que les té, i no es poden deixar aparcades, però que han de ser superades en la mesura que sigui possible.