Voler sense poder

Havia escoltat i llegit la frase voler és poder, o l'inrevés, poder és voler. Són dues afirmacions i reflexions que ens persegueixen al llarg de les nostres vides. És a dir, si volem fer el que sigui, gairebé tenim la garantia que la podrem fer, per dificultosa i complexa que sigui. L'actitud davant dels objectius i els propòsits és fonamental. En canvi, si som capaços de fer res, però si no la volem fer, ja hem 'begut oli'. Tot això ve al cas perquè dies enrere el meu amic Armand Bogaarts escrivia un article, Dinero para Tarragona, respecte a les necessitats que té la ciutat de Tarragona, vers el seu patrimoni i feia referència a l'abandonament de molts edificis emblemàtics, que requereixen inversions importants. Recordem l'estat actual, per exemple, de la Tabacalera, Banco de España, la Savinosa, Mas de Sorder, etcètera.

Ara, amb un nou govern municipal, Bogaarts escriu si estarem en una situació sense sortida i com sempre. Tornarem al mateix? La ciutat necessita inversions, que no vindran soles, les hem d'anar a la seva recerca i estar disposats a negociar amb pactes beneficiosos per ambdues parts, l'administració i els promotors. Per arribar a realitats possibles, tangibles, es requereixen dos factors imprescindibles, que darrerament han estat força oblidats: 1. Agilitat burocràtica i 2. Seguretat jurídica.

Al nou govern municipal podríem dir que se li ha girat molta feina. L'alcalde Rubén Viñuales i tot el seu equip de govern s'han ficat les piles des del primer segon. Hi ha un full de ruta i un pla estratègic per als pròxims quatre anys. Els principals reptes són la via pública, la transició energètica amb l'objectiu d'arribar a un 30% de generació d'energia i d'autoconsum, la planificació de la mobilitat i les connexions ferroviàries, el contracte de la brossa, entre altres. Resoldre la despesa corrent, ja que existeix un problema en l'Empresa Municipal de Transports. La creació de tres macrogerències ha de significar resoldre l'operativitat diària: Serveis Generals, Urbanisme i Promoció Econòmica.

El POUM és l'eina fonamental perquè la ciutadania sàpiga cap on ha de créixer la ciutat. El 2025 s'acaben les normes subsidiàries de la Generalitat. Tornar al planejament del 1995, amb les inseguretats que això pot implicar jurídicament, no ens ho podem permetre. Els Plans de Millora Urbana (PMU) i el PP-10 existents seguiran el seu procés. S'esperen a prop de 40 milions d'euros de fons europeus ja demanats. Els promotors de Mas de Sorder reclamen 8 milions d'euros, ja que la llicència aconseguida va ser aturada.

Liderar l'àrea metropolitana amb generositat, de forma positiva i solidària amb tots els municipis, és el desig de Viñuales si rep la confiança per ocupar la vicepresidència primera de la Diputació. Projectes a prioritzar són el hub cultural de la Savinosa i la millora dels polígons industrials, també s'hauria de ficar el fil a l'agulla per realitzar el Centre Jujol a la Casa de les Ànimes del Col·legi d'Arquitectes (COAC), amb la col·laboració de la Generalitat.

La realitat tarragonina és que sempre parlem de projectes, bla, bla, bla. Ara, ja és l'hora de les realitats. La ciutat té la confiança dipositada amb el nou equip de govern, que amb consens, treball, responsabilitat i saviesa pot canviar els somnis en realitats. Un dubte que tinc, a vegades, a la vida també es dona el «voler sense poder».