Esquerra no suma, multiplica!

Esquerra Republicana és un partit que s'apropa als 100 anys d'història i penso que, amb encerts i errors, una de les seves senyes d'identitat més clares ha estat la unió indestriable entre les conquestes socials i els avenços nacionals. El país només pot ser lliure fent polítiques a favor de les persones treballadores (assalariades o autònomes). I encara més, ambdues lluites sempre han estat el millor antídot contra els feixismes i com a eina de defensa de la democràcia. Així és com ho ha vist i ho veu ERC.

Hem defensat, com qui més, la nació catalana. Arribant a pagar un preu molt alt per fer-ho. En forma d'inhabilitacions, presó, exili i mort. Hem defensat i defensem Catalunya com a poble, que tenim dret a l'autodeterminació i a escollir com practicar, des de la llibertat, la volguda fraternitat entre pobles lliures. Hem estat protagonistes de totes les grans batalles d'un segle ençà, lluitant per arrabassar aquests drets al règim monàrquic. Insisteixo, com qui més. De vegades, més sols del que ens hagués agradat. Com ha passat aquests darrers anys, per aconseguir la sortida de la presó dels nostres presos, independentment de l'organització a qui pertanyessin. Aquells qui, d'entre els nostres contemporanis, més han patit les conseqüències de la repressió. I encara ens queda a feina a fer, si tenim la força per fer-ho.

Una batalla internacionalment clau, però molt devaluada pel partidisme ha estat la d'obligar a seure al Regne d'Espanya en una taula davant dels representants de Catalunya. La bandera monàrquica espanyola davant del Govern del nostre país, flanquejat per la senyera, posant de manifest a ulls de tot el món l'existència d'un conflicte polític entre dues entitats sobiranes. Una imatge que ens ajuda a explicar als observadors internacionals que l'única via de resolució de la situació serà l'aplicació de la democràcia directa a través d'un referèndum d'independència. Tot és important!

Al mateix temps, i també com qui més, hem defensat amb totes les nostres forces els interessos de les classes treballadores (assalariats, treballadors autònoms, PIMEs, pensionistes, aturats, joves, finançament just, fiscalitat progressiva, etc.). De vegades amb èxit, d'altres no com voldríem i també amb derrotes.

Ara bé, ningú ha estat més lleial que Esquerra Republicana als interessos de les classes populars: amb la nostra força negociadora hem aconseguit l'increment de les pensions, el topall de preus de lloguer, la creació de l'Ingrés Mínim Vital, l'aplicació de mesures contra la bretxa de gènere en les pensions, l'auditoria de la Seguretat Social, l'augment del Salari Mínim, els drets del col·lectiu LGTBIQ+ i la protecció de les persones durant la pandèmia sanitària derivada de la covid.

Ens hem mantingut fidels als nostres ideals també quan la posició correcta, políticament, no era la més popular. No som els del no a tot ni menystenim les polítiques del dia a dia de la gent, malgrat que ens empassem algun gripau. Nosaltres, que sempre vam estar en contra de la llei mordassa, quan alguns l'han volgut blanquejar sense derogar-la, ens hi hem oposat. De la mateixa manera, nosaltres, que vam participar de més d'una dècada de mobilitzacions contra les Reformes Laborals antiobreres del PP i el PSOE, quan alguns han incomplert el seu programa electoral i no les han volgut derogar, els hi hem plantat cara.

Hem defensat com qui més la causa catalana arreu del món en tots els àmbits internacionals i també hem explicat i creat complicitats amb els republicans d'altres pobles de l'estat –més dels que alguns es pensen–, que ens entenen i es troben orfes d'espais polítics com el nostre als seus respectius països. Hem portat la veu del republicanisme arreu i hem aprofitat l'espai mediàtic de Madrid per combatre la monarquia corrupta i antidemocràtica.

Cap lluita té sentit per separat. Democràcia, justícia i llibertat. No es pot escollir un combat i renunciar als altres. Per això la defensa de Catalunya i els seus drets com a poble han d'anar inequívocament units a la lluita contra el règim borbònic i, sobretot, a l'antifeixisme en qualsevol de les seves disfresses.

No es tracta d'escollir entre nació i drets democràtics. Cal combatre amb fermesa i estenent la mà a totes les classes populars i a tots els pobles que comparteixin aquests objectius. Això explica la nostra activitat parlamentària al front de Madrid. I amb la nostra feina aspirem a complementar i a estar a l'altura dels companys que es mobilitzen al carrer i de les institucions que lideren el nostre país. Per l'esquerra, per la independència nacional i contra el feixisme. Per això el vot a ERC és un vot que no suma, sinó que multiplica.